Una noia i un noi amb un passat fosc que es troben tancats en un món que no entenen i del que no saben com fugir. Necessiten un senyal, algú que els demostri que val la pena avançar, algú que els entengui, algú que els salvi. I aquesta esperança sembla possible quan els dos es coneixen en un lavabo públic. Però a vegades costa separar-se del passat i canviar. A vegades costa confiar. A vegades ja s’hi està bé davant del precipici, estant gairebé a punt de tot. Gairebé a punt de follar. Gairebé a punt d’estimar. Gairebé a punt de compartir la vida. Gairebé a punt de ser feliços. O no. Potser a vegades amb el gairebé no n’hi ha prou i és necessari saltar.
Una obra de teatre a mig camí entre el drama i el thriller.
Nascut d'un taller d'escriptura dramàtica impartit per Pau Miró a l'Obrador de la Sala Beckett, Gairebé és un d'aquells petits espectacles que mereixeria més atenció i èxit de la que segurament tindrà. Fins al 14 de maig, i només dos dies a la setmana (dimarts i dimecres), es pot veure al Versus Teatre, una d'aquestes petites sales que fa anys que aposten amb constància i sense prejudicis per tota mena de noves històries, nous creadors i actors poc coneguts que puguin ser encabides en el seu petit i proper escenari.
Aquesta història escrita i dirigida Carles Algué recorda curiosament el to crepuscular i els personatges vorejant el precipici de les obres de Pau Miró. Els dos únics protagonistes són un noi i una noia que comparteixen un passat fosc, un present indefinit i un futur gens clar. Fastiguejats pels camins pels quals els ha portat la vida, se'ns mostren com uns analfabets emocionals, incapaços de reconduir les seves vides. La trobada casual en un espai tan brut, tètric i indesitjable com una mena de lavabos abandonats els farà creure, ni que sigui per uns moments, que potser hi ha una ànima bessona, algú capaç de donar-los la il·lusió i la força necessàries per sortir del forat.
Gairebé és d'aquelles obres que ens retrata un fragment de vida, sense importar massa com continuaran dels esdeveniments. Aquí l'important és el retrat dels protagonistes, la capacitat de transmetre el seu moment vital i les seves frustracions. I és en aquesta faceta on sobresurten les actuacions de Jacob Torres, i sobretot Elisabet Vallès. Potser en alguns moments costa connectar amb l'argument, però els matisos de les seves interpretacions són el que enganxa de la proposta.
Si no us fan mandra les històries fosques, dramàtiques, i us atrauen els personatges al límit, i voleu viure-ho de prop, Gairebé es una molt bona opció.
