Nascut
d'un taller d'escriptura dramàtica impartit per Pau Miró a
l'Obrador de la Sala Beckett, Gairebé és un d'aquells petits
espectacles que mereixeria més atenció i èxit de la que segurament
tindrà. Fins al 14 de maig, i només dos dies a la setmana (dimarts
i dimecres), es pot veure al Versus Teatre, una d'aquestes petites
sales que fa anys que aposten amb constància i sense prejudicis per
tota mena de noves històries, nous creadors i actors poc coneguts
que puguin ser encabides en el seu petit i proper escenari.
Aquesta
història escrita i dirigida Carles Algué recorda curiosament el to
crepuscular i els personatges vorejant el precipici de les obres de
Pau Miró. Els dos únics protagonistes són un noi i una noia que
comparteixen un passat fosc, un present indefinit i un futur gens
clar. Fastiguejats pels camins pels quals els ha portat la vida,
se'ns mostren com uns analfabets emocionals, incapaços de reconduir
les seves vides. La trobada casual en un espai tan brut, tètric i
indesitjable com una mena de lavabos abandonats els farà creure, ni
que sigui per uns moments, que potser hi ha una ànima bessona, algú
capaç de donar-los la il·lusió i la força necessàries per sortir
del forat.
Gairebé
és d'aquelles obres que ens retrata un fragment de vida, sense
importar massa com continuaran dels esdeveniments. Aquí l'important
és el retrat dels protagonistes, la capacitat de transmetre el seu
moment vital i les seves frustracions. I és en aquesta faceta on
sobresurten les actuacions de Jacob Torres, i sobretot Elisabet
Vallès. Potser en alguns moments costa connectar amb l'argument,
però els matisos de les seves interpretacions són el que enganxa de
la proposta.
Si no us fan mandra les
històries fosques, dramàtiques, i us atrauen els personatges al
límit, i voleu viure-ho de prop, Gairebé es una molt bona opció.
