El de Génesis 6, 6-7 és un món esgotat de suportar la seva pròpia misèria. Un món que ja no pot seguir esperant i només vol desaparèixer, que busca la destrucció per arribar al més sagrat. Després de més de quatre anys sense trepitjar terres catalanes, Angélica Liddell —un dels referents reconeguts de l’avantguarda teatral europea, amb un lligam dolorosament íntim entre escena i experiència personal— torna a Temporada Alta amb un espectacle que barreja el teatre amb la poesia, que entrecreua la fúria del mite de Medea amb l’Antic Testament. Liddell ens tornarà a deixar sense paraules.
Després d’ordenar-li reproduir- se fins a l’infinit, Déu es penedeix al
veure la maldat de l’home i pensa a destruir-lo. A aquest passatge
bíblic es refereix l’última obra de la creadora i directora d’escena
espanyola Angélica Liddell, Génesis 6, 6-7, que dissabte va ser el plat
fort de la setmana de la creació contemporània del festival Temporada
Alta. La tornada de la filla pròdiga va omplir en tots els sentits el
Municipal de Girona, molt especialment de la seva visceralitat creativa.
El brillant tancament de la Trilogía del infinito és una metralladora
d’imatges aclaparadores que ens connecten amb el nostre corpus simbòlic
més elemental, el que va dels instints reproductius a la paraula i queda
escrit als passatges més remots de l’Antic Testament (...)