Gold. Roberto Olivan

Dansa

informació obra


Coreografia:
Roberto Olivan
Direcció:
Roberto Olivan
Autoria:
Roberto Olivan
Sinopsi:

“Crec que cada vegada és més urgent portar al teatre les inquietuts, els problemes del món. Així fou sempre, i avui menys que mai tenim dret a entretenir-nos en els laberints estètics de l’art per l’art. Gran és ser artista; però necessari és servir… i el teatre pot, deu, prestar espiritual servei.” Alejandro Casona

A GOLD la personalitat i l’acció dels intèrprets s’embarquen en una reflexió sobre allò profund i allò superficial, sobre allò autèntic i genuí que es tendeix a camuflar o evitar exposar en públic. L’espectacle explora d’una forma simple i sincera aspectes personals que manifesten la bellesa desapercebuda que cada persona posseeix en el seu interior.

Creador internacional, Roberto Olivan va iniciar la seva formació a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les, on treballarà a la prestigiosa companyia ROSAS, dirigida per Anne Teresa De Keersmaeker. També ha ballat sota la direcció de creadors com ara Robert Wilson, Tom Jansen i Josse de Pauw. Actualment, Olivan és el director de ROPA / Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, funda i dirigeix el festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004. Més recentment, l’any 2016, Roberto Olivan impulsa l’Obrador Espai de Creació, un centre per a la creació artística contemporània especialitzat en les arts del moviment, del qual n’és també el director artístic.

Icarus és un grup de música italià amb una important presència als principals festivals internacionals des de 1994. Entre les seves aparicions, destaquen tres participacions a la Biennal de Venècia, sis a la Biennal de Zagreb i quatre al festival Cervantino de Guanajuato a Mèxic. Icarus ha actuat a quatre continents interpretant els principals compositors vius, sovint en estrenes mundials. Entre les col·laboracions passades destaquen Christian Boltanski, Yoshi Oida; Icarus vs Muzak recull el llegat dels ensembles adults.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Gold. Roberto Olivan

16/01/2023

Un miratge elèctric que s'allargassa

per Jordi Bordes

Roberto Olivan desplega nous camins desprtés d'haver transitat per elements orgànics com el fang (Socarrel) i haver fet el salt a les pantalles i els leds (A place to bury strangers). El coreògraf que viatja de l'acrobàcia del circ a la dansa enèrgica de cossos fibrats, ha incorporat la diversitat al repartiment. L'aparició (al principi, magnètica) acaba trencant la potència. Calia algun ordit diferent perquè la peça respirés sense problemes amb les dues cares de la moneda. Cal valorar-ho com una oportunitat a seguir cercant.

El treball és orgànic, mb el privilegi de comptar amb música en directe que sona èpica. La integració dels cossos no normatius en una dansa bella rté momets preciosos: és, alhora, efectista, enèrgica. E problema és que no s'ha sabut trobar una dinàmica que no l’allargassi. El joc dels monòleg, si més no segons la qualitat del vídeo des d'on s'ha visionat aquest muntatge, no s’entén prou. Es troba a faltar un dramaturg, com molts cops en les peces de dansa amb una voluntat de transmetre un discus concret. Ballar d’esquena és intrigant però demana una evolució, no quedar-s'hi encallat. Sap greu que el cos dse ball no interactui amb una orquestra que només serveix de teló de fons i de servir una música potent, intensa, (per moments) explosiva.