El personal d’Hotel ens vam formar juntes fins que ens vam graduar a l’Institut del Teatre el 2005. A partir de llavors hem pogut compartir moltes experiències artístiques, feina, mestres i altres companys que ens han ajudat a créixer al llarg de 13 anys d’ofici. De vegades hem creuat camins, d’altres hem seguit la carrera de les altres a distància. Amb aquest bagatge, ara ens volem transformar en el personal d’un hotel sense parets ni sostre on volem crear plegades i allotjar creadors de diferents disciplines escèniques.
Hotel obre les seves portes amb els seus primers hostes: Marie Gyselbrecht, fidel col·laboradora de la companyia belga Peeping Tom, i Quim Bigas, artista que treballa en el camp de la coreografia, la dramatúrgia i la societat de la informació.
Hotel col·lectiu escènic neix amb la voluntat de construir cruïlles que ens permetin habitar l’imaginari i el món d’altres artistes.
S'ha presentat en societat a la Sala Hiroshima un nou grup de creació: Hotel – Col·lectiu escènic. Tot i que per ser més exactes es tracta d'una trobada de bones amigues (i un amic) entre les quals fàcilment hi reconeixerem algunes de les millors ballarines contemporànies del moment. Han obert un hotel amb vistes a l'interior: en cada habitació es deixaran contaminar per altres artistes, de vegades d'estils radicalment diferents als visitats per elles, amb la idea d'anar creant peces de mitjà format. Darrera cada porta, un món creatiu divers.
El primer cap de setmana d'obertura han posat en marxa les Habitacions 13 I 5,89 A. No ens ha d'estranyar aquesta numeració gens ortodoxa perquè totes dues composicions han comptat amb col·laboracions diametralment oposades. Vistes en una mateixa sessió, semblaria que totes dues compartirien inquietud al voltant de l’estranya condició que ens ha tocat viure als nostres temps.
Llegeix la crítica sencera, aquí:
