El personal d’Hotel ens vam formar juntes fins que ens vam graduar a l’Institut del Teatre el 2005. A partir de llavors hem pogut compartir moltes experiències artístiques, feina, mestres i altres companys que ens han ajudat a créixer al llarg de 13 anys d’ofici. De vegades hem creuat camins, d’altres hem seguit la carrera de les altres a distància. Amb aquest bagatge, ara ens volem transformar en el personal d’un hotel sense parets ni sostre on volem crear plegades i allotjar creadors de diferents disciplines escèniques.
Hotel obre les seves portes amb els seus primers hostes: Marie Gyselbrecht, fidel col·laboradora de la companyia belga Peeping Tom, i Quim Bigas, artista que treballa en el camp de la coreografia, la dramatúrgia i la societat de la informació.
Hotel col·lectiu escènic neix amb la voluntat de construir cruïlles que ens permetin habitar l’imaginari i el món d’altres artistes.
S’ha de dir que el col·lectiu escènic, Hotel, neix amb bons auguris degut que parteix d’una base sòlida: l’amistat. Sentiment que comparteix un grup de companys de l’Institut del Teatre que es van formar junts fins a graduar-se l’any 2005. Després de desenvolupar la seva trajectòria professional en companyies i projectes diferents, ara creen una companyia paral·lela als seus actuals treballs individuals com una necessitat de voler trencar barreres i convidar a creadors que fugen de formes d’expressió convencionals.
Trencar l’usual comporta un risc, però el risc també té una part estimulant i provocadora que detona sentiments i fa trontollar hàbits preestablerts. I això ho saben els hostes d’aquest Hotel-Col.lectiu Escènic: Inma Asensio, Laia Dura, Anna Hierro, Clàudia Brufau, Élia López, Lorena Nogal i Robert Gómez que han convidat a dos creadors, Marie Gyselbrecht i Quim Bigas, a deixar volar la seva imaginació i a traspassant les parets imaginaries d’aquest hotel.
Habitació 13 – Taverne és la primera de les dues obres que formen l’espectacle, la creació i interpretació de la qual va a càrrec de cinc ballarins del col·lectiu i de Marie Gyselbrecht, responsable de la direcció.
La peça ve a parlar de la pèrdua i de l’alliberació, d’espais reals que acullen rituals quotidians i de llocs imaginaris que engolen éssers cap indrets desconeguts. I aquesta narració, es fa a través d’un llenguatge corporal notable que ens remet, en molts moments, al segell particular de Peeping Tom, companyia amb la qual col·labora Gyselbrecht.
Habitació 13 – Taverne compta amb unes pinzellades teatrals que fan créixer als personatges esperpèntics que transiten per l’allotjament, d’entre els quals destaquen els d’una dona víctima de la seva excessiva meticulositat i el d’una altra que deambula mullada de cap a peus mentre devora un entrepà amb un estat d’extrema ansietat. Respectivament, Laia Duran i Èlia López estan colpidores en aquests rols.
La creació sonora de Raphaëlle Latini i la il·luminació de Guillem Gelabert i Victor Cuenca aporten ambients inquietants i angoixants en una peça, d’alts i baixos, que provoca tot menys indiferència.
Habitació 5,89 A – Cap Ací és la proposta de Quim Bigas on, un ambient esportiu subratllat per la roba d’esport que vesteixen els intèrprets, s'utilitza per qüestionar les línies direccionals que ens envolten. Trajectòries per seguir, distorsionar o trencar a partir de la necessitat de cada individu. El moviment és present en els cossos dels intèrprets i d’objectes com, per exemple, una moto, un patí per fer skate, o un cotxe de joguina.
Aquesta obra, de contingut més senzill que la primera, es narra a través d’un moviment molt físic i d’una energia d’alt voltatge que sorgeix, especialment, dels cossos enfrontats, entrellaçats i llençats de Laia Duran i Rober Gómez, dos intèrprets tot terreny.
