S’ha de dir que el col·lectiu escènic, Hotel,
neix amb bons auguris degut que parteix d’una
base sòlida: l’amistat. Sentiment que comparteix un grup de companys de l’Institut
del Teatre que es van formar junts fins a graduar-se l’any 2005. Després de
desenvolupar la seva trajectòria professional en companyies i projectes
diferents, ara creen una companyia paral·lela
als seus actuals treballs individuals com una necessitat de voler trencar barreres i convidar a
creadors que fugen de formes d’expressió convencionals.
Trencar l’usual comporta un risc, però el risc
també té una part estimulant i provocadora que detona sentiments i fa trontollar
hàbits preestablerts. I això ho saben els hostes d’aquest Hotel-Col.lectiu
Escènic: Inma Asensio, Laia Dura, Anna Hierro, Clàudia Brufau, Élia López,
Lorena Nogal i Robert Gómez que han convidat a dos creadors, Marie Gyselbrecht
i Quim Bigas, a deixar volar la seva imaginació i a traspassant les parets imaginaries d’aquest hotel.
Habitació
13 – Taverne és la primera de les dues obres que
formen l’espectacle, la creació i interpretació de la qual va a càrrec de cinc
ballarins del col·lectiu i de Marie Gyselbrecht, responsable de la direcció.
La peça ve a parlar de la pèrdua i de l’alliberació,
d’espais reals que acullen rituals quotidians i de llocs imaginaris que engolen
éssers cap indrets desconeguts. I
aquesta narració, es fa a través d’un llenguatge corporal notable que ens
remet, en molts moments, al segell particular de Peeping Tom, companyia amb la
qual col·labora Gyselbrecht.
Habitació
13 – Taverne compta amb unes pinzellades teatrals que
fan créixer als personatges esperpèntics que transiten per l’allotjament, d’entre
els quals destaquen els d’una dona víctima de la seva excessiva meticulositat i
el d’una altra que deambula mullada de cap a peus mentre devora un entrepà amb
un estat d’extrema ansietat. Respectivament, Laia Duran
i Èlia López estan colpidores en aquests rols.
La creació sonora de Raphaëlle Latini i la il·luminació
de Guillem Gelabert i Victor Cuenca aporten
ambients inquietants i angoixants en una
peça, d’alts i baixos, que provoca tot menys indiferència.
Habitació
5,89 A – Cap Ací és la proposta de Quim Bigas on, un ambient
esportiu subratllat per la roba d’esport que vesteixen els intèrprets, s'utilitza per qüestionar les línies direccionals
que ens envolten. Trajectòries per seguir, distorsionar o trencar a partir de
la necessitat de cada individu. El
moviment és present en els cossos dels
intèrprets i d’objectes com, per exemple, una moto, un patí per fer skate, o un cotxe de joguina.
Aquesta obra, de contingut més senzill que la
primera, es narra a través d’un moviment molt físic i d’una energia d’alt
voltatge que sorgeix, especialment, dels
cossos enfrontats, entrellaçats i llençats de Laia Duran i Rober Gómez, dos intèrprets tot terreny.
