Hamlet.01

Teatre

informació obra


Direcció:
Sergi Belbel
Autoria:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Enric Cambray
Sinopsi:

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa i celebrada de William Shakespeare, apareix davant els espectadors del segle XXI per a explicar, analitzar, comentar, disseccionar i jugar amb les rèpliques, personatges i accions del primer acte de l’obra. I ho fa ben bé com un comediant de Stand-up Comedy (en aquest cas potser caldria dir de “Stand-up Tragedy”), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la qüestió.

Qui mana, qui dona la pauta en una representació teatral? L’intèrpret? Altres intemediaris que il·lustren, o que fan tornar encara més opaques, les paraules de l’autor, com el director i la resta de creadors de l’espectacle? El text tot sol?

Quan, a més a més, aquestes paraules formen part d’una obra tan complexa, rica, plena de metàfores i d’imatges impossibles de copsar en una primera lectura o escolta, amb reflexions filosòfiques i existencials de tanta profunditat, amb forta càrrega política, i que marca un abans i un després en la història de la literatura, el repte d’analitzar-ne cada rèplica, cada escena, cada personatge i cada acció, esdevé una tasca de funambulista o de boig eixelebrat.

I una nota per tu, públic; possiblement, gaudireu més d’aquest espectacle si abans us heu pogut llegir (o rellegir) el primer acte del Hamlet de William Shakespeare.

Després de la funció de dijous 3 de març Sergi Belbel i Enric Cambray explicaran com ha estat el procés creatiu de Hamlet 0.1 compartint una estona de diàleg amb el públic.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Hamlet.01

06/03/2022

Oportunitat desaprofitada

per Jordi Bordes

Que Sergi Belbel (molt alliberat de les convencions més formals dramatúrgiques) s'atreveixi a qüestionar la contundència dels personatges de Hamlet és molt saludable. Que ho interpreti Enric Cambray, veritable camaleó a l'escenari amb experiments com la sèrie teatral irrepetible Dolors o intervencions estel·lars com Sàpiens, és tota una sort. El format, efectivament, flirteja amb el monòleg stand up comedy, ensenyant un Hamlet i (un tros) d'Horaci patèticament divertits. I, per una altra banda, disfruta del vers més profund de Shakespeare.

Jordi Oriol (La caiguda d'Amlet), Carla Rovira (Calla, Hamlet, calla), Roger Bernat (Please, continue, Hamlet) o Tom Stoppard (Rosencratz i Guildersten són morts) apel·len a rellegir Hamlet amb diferents colors, a partir d'una peripècia concreta. Ho fan amb l'encert de ser una peça breu, un esqueix que no cal justificar-lo gaire més. La proposta d'aquest Hamlet.01 que rellegeix tot el primer acte amb una reflexió sovint irònica però que, tot i així, acaba resultant reiterativa, exagerada, que ensopeix. I és una llàstima perquè la durada atrapa al mateix actor (una anguila bellugadissa en espais escènics que fugen dels convenionalismes...)

En una peça de dues hores, i amb el vers a favor de Shakespeare és evident que té moments per recordar. I que la cerca de la primera rèplica dels protagonistes de Tot esperant Godot, L'oncle Vània o Orestes és una interessant reflexió sobre la manera de presentar un protagònic amb fórmules ben oposades. També és divertit que sigui el mateix Hamlet/intèrpret el que es comuniqui directament amb el públic i que vagi canviant els llums amb un simple comandament de butxaca. Un despreocupació que contrasta amb la pesantor filosòfica d'un fill que s'adona que cal venjar la mort del pare. Intuïm que hi haurà altres parts d'aquest Hamlet per l'enumeració i per haver estat extremadament fidel en no avançar-se en l'aparició del pare Hamlet. És una labor titànica que, possiblement, caldria vestir amb més colors, més enllà de la fumera inquietant i la broma més fàcil assegut a un tamboret. El duet Belbel/ Cambray poden oferir una lectura (si cal, igual de divertida) però amb més capes i amb menys pàgines. No calen tantes divagacions; les bones idees (que hi són) s'entenen de seguida.