Hand to hand

Teatre | Dansa

informació obra


Sinopsi:

El treball coreogràfic de Roser López Espinosa es basa en una forta fisicitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, elements acrobàtics i el detall. La complicitat i el treball d'equip es donen la mà en un imaginari vital i ple de joc, de poètica refinada i un toc d'humor. En aquest «Llac dels Cignes» singular en forma de combat de judo, la dansa s'apropa a les arts marcials i juga amb les seves tàctiques i cadència. Mà amb mà, dos ballarins, precisos i amb joc net, composen una dansa en parella.

Crítica: Hand to hand

11/09/2019

Li falta agafar volada, encara

per Jordi Bordes

Roser López Espinosa va començar a mostrar la seva coreografia enèrgica, vistosa,de contacte i alhora amb molt d'aire (a Before we fall, a Tàrrega 2012). Anys més tard, ha anat consolidant el seu moviment vistós, espectacular i alhora ingràvid en peces com Lowland, Novembre o L'estol. Ara, amb Hand to hand torna a començar de nou des de Tàrrega. Juga amb transportar les claus d'arts marcials a una coreografia, de ballar-les amb música clàssica. Un combat de cossos que es respecten. No hi ha la comicitat de Amortal combat de los Moñekos. Com Junyi Sun que porta un any preparant un solo en què es transmuta en Bruce Lee, sense la violència però amb tot el control interior de cada bri del seu cos. Aquest Hand to hand, però, perd la ingravidesa.,Molt puntualment hi ha alguna figura en què es busqui l'aire. De moment, potser més endavant la coreografia va creixent, allunyant-se de les claus estudiades, la peça és pesada, de cossos que s'arrosseguen però que no volen, que no evoquen una sorpresa que pugui ventilar l'escena. Hand to hand és densa i aspra com la rugor de les jaquetes dels judoques.