Harket [Protocolo]

Nous formats

informació obra


Companyia:
PanicMap Proyectos Escénicos
Producció:
PanicMap Proyectos Escénicos
Autoria:
Juan Pablo Mendiola
Direcció:
Juan Pablo Mendiola
Coreografia:
Cristina Fernández
Intèrprets:
Cristina Fernández
Adaptació:
David Hernàndez (Versió valenciana)
Escenografia:
Assad Kassab
Vídeo:
Beatriz Herráiz, Adolfo Muñoz, Manolo Conde
Vestuari:
María Almudéver
Composició musical:
Juan Pablo Mendiola (Selecció musical)
Sinopsi:

Projecte interdisciplinari en el qual intervenen la dansa, el teatre, l’humor, la música, el disseny, el video-mapping i la tecnologia. Un relat de ciència-ficció dirigit per Juan Pablo Mendiola i interpretat per l’actriu i coreògrafa Cristina Fernández, en el qual es planteja la vivència d’una jove voluntària que participa en un experiment sobre la possibilitat de sobreviure en un búnquer amb l’únic ajut d’un sistema d’intel·ligència artificial. Una història que planteja temes com la confiança, la traïció i la necessitat que tenim els humans d’establir vincles. Un projecte transmèdia que té la seva extensió a les xarxes socials on l’espectador pot expandir la seva experiència (vegeu www.panicmap.com). 

Espectacle estrenat a FiraTàrrega 2013 i seleccionat per la Xarxa Alcover 2013-2014.

Crítica: Harket [Protocolo]

08/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Iolanda G. Madariaga

L’ésser humà com a ésser social té la necessitat d’establir vincles amb altres éssers vius. Harket (Protocol) és un crit d’alerta: la precisió i sofisticació de la tecnologia mai podrà cobrir les necessitats afectives dels humans. L’actriu i coreògrafa Cristina Fernández és la filla de Harket, el creador d’un “búnquer intel·ligent”. La noia participa de forma voluntària de l’experiment que, inicialment, consisteix en sobreviure dins el búnquer durant un mes. Malgrat el que pugui semblar, es tracta d’un espectacle molt dinàmic que combina de forma magistral, la dansa contemporània, la interpretació teatral i les noves tecnologies de la imatge. Sota la batuta de Pablo Mendiola (Panicmap), es va desplegant un espectacle elegant i sofisticat que funciona com un mecanisme de precisió. Com si es tractés d’un Sísif d’última generació, la protagonista es veu atrapada per la sofisticada i complexa maquinària que havia de protegir-la i facilitar-li la vida dins el búnquer. Està atrapada i condemnada a repetir diàriament les mateixes rutines per alimentar el sistema que li permet sobreviure. Negar-se a repetir un i altre cop el mateix és l’últim recurs, després d’això només hi ha la mort... O potser el principi d’una nova vida? És possible que l’exercici últim d’aquest bri de llibertat que li queda pugui alliberar-la per sempre de la seva condemna? L’espectacle va més enllà de la funció: les reflexions que suscita, els interrogants que es generen tenen una continuïtat i s’estenen a través de les xarxes socials o del Web: www.panicmap.com.