Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig

Nous formats

informació obra


Autoria:
Raquel Loscos, Víctor Ramírez Tur, Laura Vila Kremer
Intèrprets:
Laura Vila Kremer
So:
Aurora Bauzà
Direcció:
Raquel Loscos, Víctor Ramírez Tur
Dramatúrgia:
Raquel Loscos, Víctor Ramírez Tur
Escenografia:
Xesca Salvà, Oriol Corral
Vestuari:
Gala Garriga
Il·luminació:
Marieta Rojo
Vídeo:
Carme Gomila
Sinopsi:

L’hermafrodita a cavall és una amant capaç de reclutar cossos fins ara impensables i, per tant, impossibles de desitjar. Una amant capaç de reunir una horda d’anatomies intersexuals amb una missió: revolucionar la idea mateixa d'ordre social i transformar-lo. Amb eines del teatre documental, la performance, el reality i el freak show, l’espectacle rastreja l’evolució del mite de l’hermafrodita, des de la llegenda arcaica fins a les persones que l’encarnen en l’actualitat, i explica com canvia la història quan ens fem les narradores de la nostra pròpia diferència.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig

01/10/2021

Un eufòric corrent de solidaritat

per Iolanda G. Madariaga

Allò que escapa a la taxonomia és llegit sovint com a “monstruós”. D’això tracta aquest emocionant espectacle que va del freak show al documental amb una encomiable sensibilitat i versemblança. En el centre del debat sobre les identitats sexuals hi ha el problema de la taxonomia. El posar etiquetes, l’ànsia classificatòria, va lligada -d’alguna manera- al positivisme filosòfic imperant. Ser dona o home, més enllà de les apetències o afinitats sexuals de cadascú, ve marcat pels òrgans genitals. Però, quan aquest genitals no són clarament masculins o femenins, què es fa? El que surt de la taxonomia és ràpidament volgut posar “en ordre”. El terme “hermafrodita” ve de la deessa Afrodita i del déu Hermes; en canvi, el destí de l’Hermafrodita l’allunya de l’Olímp per condemnar-lo a viure en un món binari en el que sembla no tenir cabuda. Sobre les persones intersexuals plana un gran silenci que la companyia “Que no salga de aquí” ha decidit trencar. Ho fan amb una intensa feina de documentació i testimoniatges que la dramatúrgia i direcció de Raquel Loscos i Víctor Ramírez ha estructurat a partir de les projeccions. Malgrat tractar-se d’un monòleg defensat amb absoluta autoritat escènica per l’actriu Laura Vila Kremer, la progressió dramàtica s’inicia a partir de diferents veus que apareixen a escena fent escarni de tot el que no és “normatiu”, amb peces extretes de rancis programes televisius. Estem davant la parada del monstre de fira. Sols que el “monstre” té un aspecte humà tan aclaparador que acaba per qüestionar tant la idea de masculinitat com la de feminitat. Després vindran les veus dels silenciats, el testimoni de les moltes tortures a les que es veuen sotmesos i la més gran d’aquestes: la soledat. El saber-se diferent sense l’oportunitat de reconèixer els iguals. Tan se val l’estadística quan les boques estan segellades amb vergonya i dolor. Laura Vila Kremer ens acompanyarà al fons d’un tabú per fer miques el lacre que el tanca. Un viatge tortuós i il·lustratiu cap a un destí necessàriament millor; amb un final que desperta un eufòric corrent de solidaritat.