Humans

informació obra



Direcció:
Mario Gas
Intèrprets:
Jordi Andújar, Jordi Bosch, Miranda Gas
Escenografia:
Jon Berrondo
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Txema Orriols
Autor:
Václav Havel
Traducció:
Monika Zgustová
Sinopsi:

El director Mario Gas ha volgut portar a escena el tercer muntatge de Karam, un autor que, amb aquesta peça, va guanyar al seu país el prestigiós premi Tony i el premi OBIE en la categoria de millor obra teatral l'any 2016. L'any anterior, ja havia guanyat el premi de dramatúrgia Berwin Lee i va ser finalista al premi Pulitzer per una altra de les seves obres, Sons of the Profet. En la peça teatral que ara arriba al Grec, ens relata el dinar d'Acció de Gràcies d'una família que, trencant la tradició, ha programat la trobada en un apartament de Chinatown, on viu una de les filles, en lloc de la casa familiar de Pennsilvània. Durant el sopar es desvelaran secrets que provocaran baralles i que encetaran unes discussions esgotadores que es perllongaran fins a la fi de la jornada. És una nova mostra del teatre d'un autor que, tot i parlar amb freqüència en els seus textos sobre la pèrdua en les formes més diverses (de la salut, de l'amor, de la innocència...), sempre deixa oberta la porta a l'esperança i posa de manifest la confiança en la resiliència humana.

Crítica: Humans

24/07/2018

Un lloc comú on tornar

per Teresa Ferré

El festival Grec ha estrenat Humans, un text de l’escriptor nord americà Stephen Karam que arriba avalat pels premis Tony i OBIE en la categoria de millor obra teatral del 2016 i perquè aquest primer muntatge en català compta amb la direcció del veterà Mario Gas. 

Missatges promocionals a banda, Humans no deixa de ser la típica història familiar que es desenvolupa al voltant de la taula en un dia tradicionalment assenyalat, en aquesta ocasió el sopar d’Acció de Gràcies al barri Chinatown de Nova York. Tres generacions d’una família d’origen irlandès que viuen als Estats Units –l’àvia malalta d’alzheimer, una parella a la seixantena, la seva filla també malalta que s’acaba de separar i l’altra filla que posa la nova casa on s’ha mudat a viure amb el xicot – es reuneixen al voltant d’una taula amb vaixella de plàstic per brindar amb xampany i menjar gall d’indi.

La història no pretén mostrar cap desenllaç final, ni resoldre res del que s’ha vist anteriorment, sinó que  transcorre de manera que, simplement, es tracta de mostrar un moment vital. Costumisme a dojo en un muntatge d’espectacular escenografia de Jon Berrondo. Estalviarem explicar el fil argumental, les situacions i sentiments de cadascun dels personatges perquè és la gràcia del text, molt ben servit per Mario Gas gràcies a una direcció àgil que ens recorda de manera molt realista el ritme de conversa i la intimitat de les trobades familiars. Final obert, amb recurs escènic una mica forçat, que dona llibertat a l’espectador per imaginar si aquest sopar ha estat el detonant de la destrucció del nucli familiar, o bé un punt de reforç esperançador en les diferents relacions.   

Pel que fa a les interpretacions, el públic podrà gaudir d’un treball conjunt ben realitzat on destaca l’esplèndida Lluïsa Castell (Deirdre) donant ales a la ironia del seu personatge, que demostra ser el veritable motor del nucli familiar. El pater familias  és el mateix Jordi Bosch (Erik) dels darrers muntatges que li hem vist, correcció sense moure’s d’una zona de confort professional, mentre que qui s’emporta la tendresa del públic i la dificultat interpretativa és Maife Gil com l’àvia Momo. Ferma Miranda Gas (Brigid )  en la dicció i en la cançó, bon tàndem amb Jordi Andújar (Richard) que resol molt bé la seva introducció a la peculiar família. Era el primer cop que vèiem al teatre Candela Serrat (Aimée) i ens va convèncer per la naturalitat i alhora delicadesa de la seva interpretació.