Hunting for the unicorn

Dansa

informació obra


Direcció:
Judith Argomaniz
Coreografia:
Judith Argomaniz
Sinopsi:

Stockton International Riverside Festival (UK) i FiraTàrrega tenen una llarga tradició de col·laboració en projectes artístics. En aquesta ocasió conviden TIN Arts —organització anglesa centrada en la professionalització d’artistes amb altres capacitats en dansa i a les arts de carrer— a integrar-se en la producció transnacional d’un programa doble amb Becki Parker i Vero Cendoya, al voltant del tema de l’autisme. Un treball d’investigació conjunt per oferir dues visions d’aquesta condició des de la dansa. Parker explorant el seu viatge com a persona amb autisme, tot preguntant-se per l’artista en què s’està convertint. Cendoya amb una incursió aproximativa que oferirà la seva visió externa a través d’un solo que incorpora la veu al seu treball coreogràfic. Les dues artistes faran una residència a Stockton i presentaran el resultat del seu treball conjunt a Tàrrega al mes de setembre.

Crítica: Hunting for the unicorn

10/09/2018

What a beautiful unicorn!

per Elisa Díez

(...)

Dos visiones del mismo tema, una más personal como la de Parker, que aunque hace sólo tres años que es consciente de su trastorno, nos dibuja cómo fueron sus años de niñez y adolescencia. A pesar de que físicamente, Parker no aparenta ni la mayoría de edad, para sorpresa de los presentes, afirma tener 30 años y una vida totalmente ″convencional″.

La visión de Vero Cendoya es la de una mirada externa y des acomplejada del trastorno. Si la pieza de Parker tira más de la emoción, y está llena de sensibilidad. La de Cendoya tira de sentido del humor en una danza libre que busca huir de cualquier estereotipo para desestigmatizar el autismo.

El resultado son dos piezas separadas con algunos breves toques, en forma de transiciones, donde ambas bailarinas comparten escenario. El coloquio posterior a la pieza, nos saca de dudas con respeto a qué hemos visto y el porqué está construida así. La mirada y la sonrisa de felicidad de Becki Parker mientras interpretaba su solo, llena de emoción, es memorable, de las cosas que se te queda grabada en la memoria.