Hypernatural

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Regina Fiz, Rosa Sánchez
Composició musical:
Alain Baumann
Vídeo:
Alain Baumann
Interpretació musical:
Alain Baumann
Il·luminació:
Llorenç Parra
Producció:
Kònic thtr, Koniclab
Direcció:
Ángeles Angulo, Mario G. Sáez
Sinopsi:

La naturalesa ha cobrat una autenticitat artificial en les nostres vides. Tomàquets modificats que són més vermells, més rodons i més grans que els dels nostres horts. Sabem fer peixos fluorescents, aus sense plomes, i jardins botànics que contenen espècies d’arreu del món. El disseny científic ha fet la naturalesa Hypernatural, millor que l’autèntica: una mica més bonica, més polida i més segura que la versió antiga. És cultura encoberta (disfressada).

Crítica: Hypernatural

31/03/2016

Trobar escalf en una dramatúrgia tecnològica freda

per Jordi Bordes

El treball de Kònic Thtr sempre furga en la tecnoologia. Són dispositius moderns però que refusen ser d'última generació. Aquests màppings de xarxes que aporten tridimensionalitat pinten les ballarines però no hi interactuen, com en el cas de Hakanaï de la Cie. Adrien B o dels Insectotròpics que també hi afegeixen treball plàstic en viu (Compra'm, La caputxeta galàctica)  és una tecnologia que no els ofega i que manté un equilibri (o millor) un diàleg amb l'actuació en directe. I és que, a la fredor de les projeccions (amb alguuns detalls d'una natura plena, cap al final) s'hi contraposa l'escalf d'unes veus que xiuxiuegen paraules, conceptes, elements que ajuden a construir el recorregut dramatúrgic per a cada espectador.El paisatge, transformat per la humanitat es degrada. Per``o sempre, al final, més enllà de la runa, hi ha una línia d'horitzó neta, llunyana que és la columna vertebral de tot pensament: la memòria, la vida, el temps, tot es congrega en aquell punt final, de fuga, sense perserpectiva, en el que la Natura torna a ser refugi. L'art recuperar l'antropocentrisme de les cavernes i, un cert misticisme de les cultures primitives.  

El ball, que fragmenta  la visió i apunta cap a formes anguloses i el referent del terra i la memòria de Rosa Sánchez, al costat de la volatilitat els desplaçaments, amb gotes de dansa mística, i formes més rodones de la seva companya d'escena. Una intergeneració interpretativa que suma i dóna la tridimensionalitat a l'espai. Es pot expressar Natura i espontaneïtat amb un aparell tecnològic i una composició musical intimista? Sí per la presència de la veu en directe i per la interactuacio de les intèrprets, que sense el contacte físic, aconsegueixen donar l'aire viu al quadre. El jardí és una natura controlada. Aquest Hypernatural és una condensada reflexió sobre la relació entre la persona i la Natura.