Saragossa, Espanya. El trobador Manrico i Leonora estan enamorats. El comte de Luna, que també la pretén, va perdre el seu germà petit raptat per Azucena, la mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico prova de salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se-li com a esposa, però acaba suïcidant-se. Aleshores Luna mata Manrico, i Azucena revela, just abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.
Torna un Trovatore amb grans veus i ara amb la nova direcció escènica de Joan Anton Rechi, en l’espai atemporal creat per William Orlandi.
Il Trovatore
Òpera en quatre actes Llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare Estrena absoluta: 19/01/1853, Teatro Apollo, Roma Estrena a Barcelona: 20/05/1854, Liceu Darrera representació al Liceu: 30/12/2009 Total de representacions al Liceu: 275
Joan Anton Rechi signa una producció d'una de les grans òperes de Verdi prenent com a referent l'obra de Goya i la seva mirada sobre les malvestats de la guerra. La funciona, interessant sobre el paper, no acaba de funcionar a escena, en part per les desigualtats del repartiment, on només destaquen el Luna d'Artur Ruzinski i l'Azucena de Marianne Cornetti.
