Inert?

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Les nyamnyam (l’Iñaki Alvarez i l’Ariadna Rodríguez), acompanyades per Blanca Callén, Carme Torrent i Manel Quintana, fan de cada INERT? un miniunivers a ser explorat des d’una mirada transcorpòria.

Transcorporealitat: la cosa va de pensar-nos en un mateix pla amb tot allò que ens envolta. Per exemple: posant el focus en la matèria, en els àtoms i el seu moviment, en la continuïtat entre cossos diversos. Des d’aquesta perspectiva, la clara distinció entre allò viu i allò inert es tensa, es posa en crisi. Una altra possibilitat és ajustar les nostres lents quan observem o pensem les escales i el temps. La vida dels objectes, com la dels arbres, també conté i conta històries: la pols que acumulen, les traces del seu ús, allò d’ells que ens travessa en forma de record… el nostre pas a través del temps acompanya el seu i ens connecta, ens fa companyes de vida. 

Per fer aparent aquesta cosmovisió radicalment humil i horitzontal, cada representació d’INERT? es construeix a partir de ressonàncies amb allò que ja era a l’espai abans d’arribar-hi. L’Ariadna i l’Iñaki van aterrar a l’Ateneu Candela de Terrassa fa dies. Van interessar-se per aquelles persones que no veiem sovint però que fan que tot rodi, van mirar entre cametes i van demanar permís per baixar als magatzems. I així, van anar trobant-se amb els objectes que configuren el patchwork-univers-estora per on ens mourem durant la funció. 

A sobre d’aquest patchwork ens hi trobarem un segon entramat fet de persones i anècdotes, accions corporals, fragments de discurs projectats o dits en veu alta i suggerències visuals que acompanyaran la nostra experiència. La de cadascú, ja que la peça està pensada perquè sigui la nostra manera singular de relacionar-nos i afectar-nos mútuament amb l’espai, els objectes i les històries el que l’acabi de sostenir. 

Fruit d’un pensar i actuar el més inclusiu possible, INERT? ens convida a pujar a escena però sense ocupar-ne el centre – i a conèixer la potència i l’emoció que s’allibera quan cedim espai a tot allò que és altre. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Inert?

08/10/2022

Ser-hi, rellegir, trobar rastres

per Jordi Bordes

Dins de les noves formes de teatre, el ser-hi ja és acció. Oferir una presència, i una memòria ja és significat. Ja és significatiu. Inert significa que no manifesta cap activitat. Nyamnyam qüestiona que els elements arraconats en un magatzem no ofereien cap activitat. Airejar-los, retrornar-los al present desperta una memòria o, si més no, una sensacio d'història no viscuda que topa amb cada espectador. I en aquesta commoció planten la seva visió de l'art (amb una interpretacio més aviat absent i una actitud quasi contemplativa).

La dramatúrgia insisteix en la incertesa dels llocs, com ja havia fet a Siempre Siempre. Un teatre, antigament, era un temple, avui voldriem que fos una àgora i temem perquè demà no sigui un supermercat o un pàrquing. Nyamnyam va baixar la setmana passada i va fer requisada pel magatzem del Teatre Principal. Hi ha restes del CAET de quan feien coproduccions amb elTNC. Poca broma. Avui sembla una fàbula. Però sí tirem enrere es podria intuir la vulnerabilitat d'una sala de cinema que amenaçava ruïna i que hagués pogut ser una finca per la voracitat immobiliària. I que no ho va ser, gràcies a la sensibilitat cultural de la ciutat.

Els contes semblen més rodons i contundents quan fa flaire de tragèdia però també poden ser èpicament empoderadors. El Born és avui una reivindicació de la derrota del 1714. Però sí és gratés més avall apareixerien ruïmes romanes. El relat és el que mana. Marca què ha de predominar. Nyamnyam desplega telon, mantes, cartells i rètols. Ho fa mecànicament, sense voler deixar rastre. És una coreografia fantasmagòrica, un espai en transformació que encercla els espectadors. La història no s'acota en quedar escrita en uns papers; ho impregna tot.