Ink. Dimitris Papaioannou

Dansa | Nous formats

informació obra


Autoria:
Dimitris Papaioannou
Direcció:
Dimitris Papaioannou
Sinopsi:

Una atmosfera d’una gran bellesa envolta els dos intèrprets d'aquest espectacle, dos artistes de generacions diverses. Potser es tracta del sentinella d'un món fosc i d'un visitant que pertorba la seva existència. Potser són un pare i un fill, potser encarnen la joventut i la maduresa o potser són, un vestit i l'altre despullat, una imatge de la civilització i del bon salvatge. Ho haureu de decidir durant una representació en la qual la trobada entre l'element humà i l'irracional es desenvolupa entre panells de plàstic transparent que atrapen i empresonen els artistes i sota una pluja constant d'aigua, element bàsic i ancestral sota el qual es relacionen uns personatges que es veuen amb hostilitat en alguns moments, però que troben la manera de coexistir i fins i tot de jugar i descobrir-se mútuament. Una ambientació amb referències artístiques, plena d'al·lusions al cinema de terror, però també a la poesia, acompanya una obra fascinadora, densa, que té molt de mitologia contemporània i que omple els ulls dels espectadors i espectadores amb les imatges de gran potència que són marca de fàbrica d'aquest artista.

És una oportunitat única per reviure un espectacle creat originalment l'any 2020 i que encara no s'havia vist a Barcelona. Papaioannou havia debutat al Grec Festival l'any 2017 (The Great Tamer). El 2020 estava treballant en un nou espectacle, Transverse Orientation, però va haver d'interrompre els assajos a causa de la pandèmia. Durant la interrupció, va crear la primera versió d'INK, com a encàrrec amb carta blanca del Torinodanza Festival i d'I Teatri Reggio Emilia. Finalment, la companyia va presentar Transverse Orientation a Barcelona (Grec 2021) i, un any després, va crear una nova versió d'INK per a una gira mundial, en la qual Papaioannou comparteix el paper protagonista amb l'aclamat actor grec Haris Fragoulis, en un doble repartiment.

La primera versió d'INK va ser un encàrrec i una coproducció de Torinodanza Festival / Teatro Stabile di Torino – Teatro Nazionale + Fondazione I Teatri / Festival Aperto – Reggio Emilia l'any 2020. La versió final de l'obra i la gira internacional han estat coproduïdes per la Biennale de la Danse de Lyon 2023, Sadler’s Wells London i MEGARON – THE ATHENS CONCERT HALL, amb el suport del Ministeri de Cultura i Esports de Grècia l'any 2023. Dimitris Papaioannou és artista resident a MEGARON – THE ATHENS CONCERT HALL. 

Agraïm especialment a Teodor Currentzis la conducció musical d'INK i el fet que ens l'oferís com un regal. Gràcies especialment a Dimitris Korres pel seu continu i genial suport tècnic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ink. Dimitris Papaioannou

26/07/2023

Dimitris Papaioannou passa ben moll pel Grec

per Júlia Vernet Gaudes

Dimitris Papaioannou torna a passar pel festival Grec de Barcelona, l’últim gran espectacle internacional de la programació d’enguany. Ho va fer a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, on va demostrar que ser un “geni del teatre físic i visual”, no et garanteix tenir una consciència social i medioambiental a l’alçada de la teva genialitat. L’artista escènic gairebé total (director, coreògraf, intèrpret i dissenyador de decorats, vestuari, maquillatge i il·luminació, com és el cas d’Ink) ha patinat sobre aigua precisament quan més calor està fent a Catalunya i quan més està cremant Grècia i altres països de la Mediterrània. Res justifica artísticament, ja no la quantitat d’aigua utilitzada en l’espectacle (75 minuts gairebé ininterromputs amb l’aixeta oberta –potser amb sistema circular?–), sinó el fet d’utilitzar l’aigua d’aquesta manera quan la sequera s’està començant a escampar arreu (tots en sabem els detalls).

Podria dir que això és tot el que vaig veure de l’espectacle, però vaig fer l’esforç de deixar la veu de la consciència en stand by i connectar amb el que se m’estava plantejant. Tampoc em semblaria bé quedar-me amb la crítica fàcil de l’espectacle sense entrar en allò artístic, perquè a més de l’aigua, l’espectacle en si també dona per parlar. Certament, Papaioannou potser sigui un geni del teatre físic i visual, tot i que en aquest espectacle, jo em quedaria molt més amb l’aspecte físic i teatral, precisament perquè el drama (l’argument) es desenvolupava per la concreció de la situació dramatúrgica i el conflicte entre els personatges; tots els elements estètics contribuïen a l’ambientació d’aquesta “narrativa”. La creativitat visual de Papaioannou la deixaria a Transvers Orientations (que es va veure al Grec el 2021), espectacle amb què vaig entendre què vol dir que el teatre sigui visual i què que un espectacle sigui més contemplatiu per a l’espectador; això és, que l’acte comunicatiu (el fet artístic, o la poètica mateixa) es dona a través de la composició pictòrica i figurativa de l’escena, que la dramatúrgia es troba en la imatge més que no pas en les accions dels personatges o el llenguatge corporal dels intèrprets per si sols. Tanmateix, és innegable la qualitat estètica de tot el plantejament escènic i dramatúrgic; la fotografia (si es pot aplicar el terme) també és impecable.