Ink. Dimitris Papaioannou

Dansa | Nous formats

informació obra


Autoria:
Dimitris Papaioannou
Direcció:
Dimitris Papaioannou
Sinopsi:

Una atmosfera d’una gran bellesa envolta els dos intèrprets d'aquest espectacle, dos artistes de generacions diverses. Potser es tracta del sentinella d'un món fosc i d'un visitant que pertorba la seva existència. Potser són un pare i un fill, potser encarnen la joventut i la maduresa o potser són, un vestit i l'altre despullat, una imatge de la civilització i del bon salvatge. Ho haureu de decidir durant una representació en la qual la trobada entre l'element humà i l'irracional es desenvolupa entre panells de plàstic transparent que atrapen i empresonen els artistes i sota una pluja constant d'aigua, element bàsic i ancestral sota el qual es relacionen uns personatges que es veuen amb hostilitat en alguns moments, però que troben la manera de coexistir i fins i tot de jugar i descobrir-se mútuament. Una ambientació amb referències artístiques, plena d'al·lusions al cinema de terror, però també a la poesia, acompanya una obra fascinadora, densa, que té molt de mitologia contemporània i que omple els ulls dels espectadors i espectadores amb les imatges de gran potència que són marca de fàbrica d'aquest artista.

És una oportunitat única per reviure un espectacle creat originalment l'any 2020 i que encara no s'havia vist a Barcelona. Papaioannou havia debutat al Grec Festival l'any 2017 (The Great Tamer). El 2020 estava treballant en un nou espectacle, Transverse Orientation, però va haver d'interrompre els assajos a causa de la pandèmia. Durant la interrupció, va crear la primera versió d'INK, com a encàrrec amb carta blanca del Torinodanza Festival i d'I Teatri Reggio Emilia. Finalment, la companyia va presentar Transverse Orientation a Barcelona (Grec 2021) i, un any després, va crear una nova versió d'INK per a una gira mundial, en la qual Papaioannou comparteix el paper protagonista amb l'aclamat actor grec Haris Fragoulis, en un doble repartiment.

La primera versió d'INK va ser un encàrrec i una coproducció de Torinodanza Festival / Teatro Stabile di Torino – Teatro Nazionale + Fondazione I Teatri / Festival Aperto – Reggio Emilia l'any 2020. La versió final de l'obra i la gira internacional han estat coproduïdes per la Biennale de la Danse de Lyon 2023, Sadler’s Wells London i MEGARON – THE ATHENS CONCERT HALL, amb el suport del Ministeri de Cultura i Esports de Grècia l'any 2023. Dimitris Papaioannou és artista resident a MEGARON – THE ATHENS CONCERT HALL. 

Agraïm especialment a Teodor Currentzis la conducció musical d'INK i el fet que ens l'oferís com un regal. Gràcies especialment a Dimitris Korres pel seu continu i genial suport tècnic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ink. Dimitris Papaioannou

25/07/2023

Una pell massa freda

per Jordi Bordes

Una nova Humanitat es convoca en aquest INK, on el vell lluita amb el jove per sobreviure incapaç d’entendre que la subsistència humana passa per l’evolució de l’espècie. Respira una mena d'angoixa com la de ARCAS 2020. De fet, el que necessita Papaioannou és fer un cop de timó a la seva estètica i virar cap a enfocar aspectes que poden emocionar els espectadors, sigui des de la bellesa o des de la lletjor, però que imprimeixen uns girs i un gest que vagin més enllà d’una narrativa fantàstica. Albert Sánchez Piñol a La pell freda, en realitat, fa tot un tractat sociològic que podria ser llum per a aquesta obra.

Avui, quan el que més preocupa d’un espectacle és la despesa d’aigua, és que ens trobem en què hi ha molt poc a agafar-se emocionalment. INK sembla fer un cant postapocalíptic, una mena de transformació de la humanitat que, ha retornat a l’aigua marina per sobreviure. Un pop és el seu company imprescindible per poder néixer i subsistir abans que no s’abandoni l’element líquid. El creador grec sembla atrapat en la seva pròpia imatgeria. La tinta s’ha remollit, està correguda com el rimmel als ulls de qui ha plorat, però que no exposa els motius.

Cesc Casadesús va presentar a Barcelona Papaioannou en el seu primer Grec (The great tamer, 2017). Va rebre una ovació al Mercat de les Flors. La segona visita, al 2021 (després de pandèmia), Transverse Orientation, ja va demostrar símptomes de quedar-se en una estètica dels cossos però amb un limitat univers narratiu. Les descripcions si tenen ànima al darrere, també són valides a l’escena però ja va fer aixecar la cella a més d’un seguidor. Ara, és la constatació pel seu encant estètic, amb un joc màgic amb l’aigua i les capes de plàstic que, com si fossin escates d’un rèptil afloren petites fuites sorprenents, cert. I el plàstic que cobreix tota la càmera negra multiplica en milers de llums concèntriques.

Aquesta nova incursió de Papaioannou podria tenir els mateixos efectes però interessar i angoixar l'espectador en el seuu quadre quasi expressionista de blanc i negre. Però falten elements de profunditat dramatúrgia que coincideixen amb els de la complexitat estètica. Cal que s'equilibrin perquè el públic (no només els fans) vegi compensat la seva expectativa. Ara la pell que exposen és massa freda, no reacciona amb pell de gallina.