Issue de Secours

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Patrick Dordoigne, Claudette Walker, Françoise Loreau, Christiane Gras, Irène Palko, Guy Delamarche, Dominique Langlais
Direcció:
Doriane Moretus, Patrick Dordoigne
Sinopsi:

Al fil dels segles i dels darrers decennis, les fronteres entre la infància, l’adolescència, l’edat adulta i la vellesa no han parat de desplaçar-se. Amb una llarga trajectòria de 30 anys en el món de la dansa i les arts de carrer, Doriane Moretus i Patrick Dordoigne, ens ofereixen una trilogia d’espectacles que reflexionen sobre la infancia, la joventut i la vellesa. Un projecte que es va iniciar el 2012 amb Échappées Belles, que es demana què vol dir envellir i que va merèixer el 2013 el Prix SACD des Arts de la Rue. Amb Immortels (2016) aprofundeixen en aquesta exploració sobre la condició humana amb un díptic d’espectacles que es pregunten què vol dir ser jove, avui. Us presentem aquestes tres peces, per primer cop juntes, a FiraTàrrega 2018.
Què vol dir envellir? En l’espai d’un segle, l’esperança de vida s’ha allargat 30 anys. Però, més enllà dels marcadors biològics, què vol dir ser vell? Set actors entre 60 i 80 anys ens ofereixen una peça itinerant de teatre i dansa, de dimensió poètica, no narrativa i concebuda per al carrer, que posa en evidència la nostra percepció de la vellesa, les pors que vehicula i els tresors que amaga. Un fresc teatral i coreogràfic que juga i s’integra en el teixit urbà, amb les seves limitacions i els seus avantatges arquitectònics, els seus usos, els seus perills i el seu espai de visibilitat social, per posar el focus sobre l’envelliment.

Crítica: Issue de Secours

10/09/2018

No abandonaran els carrers

per Jordi Sora i Domenjó

Final de la trilogia de la companyia francesa que tanta felicitat ha donat en l'edició actual de Fira Tàrrega. Després del naixement i desenvolupament explicat a Le nid; i l'emancipació i l'entrada a la vida adulta de L'envol. Segueix la història còmica i dramàtica de les etapes de la vida, en aquesta ocasió amb actors i actrius madurs, i que es clou amb una crida a posar en valor l'experiència, el treball, les expectatives i l'energia que la gent gran continua tenint més enllà del moment de la jubilació.

L'estructura de l'obra és, com en la segona part dels joves, un recorregut de carrer que passa per tres escenes principals. També com en aquell cas, el currículum vital de cadascú té presència en el traçat dels personatges; però és novament la idea d'esperança la que sobrevola tota la funció.

Ha resultat meravellós, en les oportunitats que una Fira com aquesta dona, descobrir entre el públic als actors i ballarins de les altres dues parts de la producció, com si es tractés d'un repàs que els joves feien de la lliçó: la presència física, element fonamental per a mantenir l'atenció del públic; la polivalència, que els permet ballar, cantar i explicar històries amb la mateixa solvència; la confiança en les relacions que s'estableixen amb el públic, àvid de passar una bona estona; la determinació a fer-ho a través de la reflexió social; i la pertinença inqüestionada a un model de teatre participatiu, que ocupa l'espai amb els problemes que interessen a la gent i que deixen molt clar, com es fa a Tàrrega, que no pensen abandonar-los.