La Flyhard no s’està de res, fins i tot ha muntat un musical en el seu petit escenari. L’eclèctic Marc Rosich, prou avesat a l’òpera de butxaca i Clara Peya, la compositora tot terreny, renoven la complicitat que establiren a Renard o El llibre de les bèsties (2016) per presentar-nos una comèdia lleugera sobre tripijocs polítics amb una deriva cap el thriller gore. Amb música gravada en estudi i cançons interpretades en directe, Jacuzzi és una comèdia sobre l’actualitat política, on els assumptes privats corren el risc de fer-se públics i es fan surar les contradiccions inherents als humans. En la línia del cinema de Hollywood, l’anècdota va sobre les relacions íntimes entre l’alcaldable d’un partit d’esquerres i la cap de campanya del seu rival de dretes. Àngela Amat s’està fent instal·lar un jacuzzi d’alta gama a la cambra de bany, a instàncies de la seva parella secreta, la “fashion víctim” Agnès Amic. Una cara frivolitat que no hauria de traspassar els murs de la llar. L’instal·lador té una informació privilegiada que està disposat a fer servir en benefici propi. La comèdia, tendent a l’astracanada, es desenvolupa en el bany horrorosament “cuqui” de l’Àngela. Tan insubstancial com circumstancial, la funció no passa de ser un simple entreteniment que, entre cites cultes i gags tècnics, fa passar l’estona. Això no desmereix les interpretacions de Laia Alsina (Agnès Amic) i Antònia Jaume (Àngela Amat) i un fantàstic Oriol Guinart en el paper de Ramon, l’instal·lador.