Jacuzzi

informació obra



Composició musical:
Clara Peya
Intèrprets:
Laia Alsina Riera, Oriol Guinart, Antònia Jaume
Ajudant de direcció:
Jordi Centelles
Escenografia:
Sergi Corbera , Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Joana Martí
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Assesor de moviment:
Roberto G. Alonso
Companyia:
La Solitària
Autor:
Aleix Aguilà
Sinopsi:
Jacuzzi és un musical de cambra amb text de Marc Rosich i música original de Clara Peya, una peça a cavall entre la farsa desmesurada i el thriller polític. Àngela Amat, l’alcaldable d’esquerres a les imminents eleccions municipals, amaga un secret: s’està instal·lant a casa seva un caríssim jacuzzi de gamma alta. Per tal que la informació no arribi a la llum pública, Àngela vol fer signar a l’instal·lador una clàusula de confidencialitat... però ell només hi accedirà si li deixen fer ús privat de l’equipament un cop a la setmana. Aquest, però, no és l’únic secret que amaga Àngela: la política progressista fa anys que està embolicada amb Agnès Amich, la flamant cap de comunicació del partit conservador. Amb aquest excés de secrets guardats a l’armari, la campanya electoral es presenta insostenible

Crítica: Jacuzzi

10/05/2019

La lleugeresa del descans entre comicis

per Teresa Ferré

Imagino a Marc Rosich cansat davant la perspectiva de diferents campanyes i resultats electorals, comentant-ho amb Clara Peya i decidint que una bona manera de passar el tràngol podria ser escriure una obra. Davant la perspectiva, dos amics i professionals que juguen a passar-s’ho bé i quin títol millor que Jacuzzi.

És només amb aquesta expectativa que el públic es pot apropar a una obra que, sincerament, no aporta res. La literatura i el cinema ja han explorat les relacions sentimentals entre contrincants polítics. Potser la hipocresia d’amagar expressament la condició sexual de la parella lesbiana protagonista quan s’ocupa un lloc públic ofereix, malauradament, un aspecte novedós.  L’experiment del musical estripat i amb sabor de thriller entra amb sorpresa, s’estanca, se salva per alguns moments hilarants com la introducció de cites de Ramon Llull, el hit musical sobre la procrastinació o el gir gore a l’assassinat sense manies. 

Només les interpretacions de Laia Alsina, Antònia Jaume i Oriol Guinart fan d’aquest espectacle una bona recomanació per anar a passar l’estona, com quan algú es remulla en una banyera de bombolles buscant només evadir-se la realitat.