Jinete Último Reino fragment 1

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

La María i en Fran parlen de Jinete Último Reino com una zona d’investigació. Fragmento 1, estrenat al Festival de Otoño de Madrid de 2021, clou (i obre) una trilogia de peces sorgides d’aquest procés més ample, iniciat pels volts del 2017. 

Jinete Último Reino gira al voltant de moments en què un cos qualsevol pot desobeir la normativització que acompanya la definició de la seva subjectivitat. La frase fa pujada, però amaga qüestions polítiques i poètiques essencials: cada una de les obres de la trilogia s’enfoca sobre una dimensió vital en què un cos/subjecte camina sobre el fil de la llibertat i la condemna de la norma, sempre vehiculada a través del verb: el moment d’aprendre a parlar; el moment d’aprendre a escriure; i la nit, on qui remena les cireres és el desig. 

Fragmento 1 fa així ficció del moment en què aprenem la parla, un moment que ningú recorda però que tothom ha viscut. Un moment en què són sons i ritmes, potser, els que poblen el nostre univers perceptiu en una amalgama on els sentits estan per descobrir. Aquesta potència es barreja en aquesta proposta escènica amb el suggeriment del seu record, del què en queda i de com en certa manera es reedita en cada tombant de vida en què ens toca tornar a començar de zero. 

Coherents fins a la medul·la, en Fran i la María no aspiren a narrar aquest espai sino a recrear-lo. Un dispositiu octofònic compon l’espai a través del so i ens embolcalla. Records diversos de cossos diversos en encreuaments vitals diversos es materialitzen a través del llenguatge. Es fan servir cintes de casset – un altre objecte que ens col·loca en allò que la peça vol ser: un fil de temps on gravar, esborrar i reescriure és possible. Etcètera.

La María és poeta i en Fran, músic. A Fragmento 1 paraula i so són treballats com a matèria, i fan vibrar l’escena amb el moviment d’un espai lingüístic que no es tanca en un significat fix, i que no coneix de jerarquies.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Jinete Último Reino fragment 1

05/10/2022

Aristòtil cauria del cavall

per Jordi Bordes

Què passa quan es trenquen els codis tyeatrals? El teatre aristotèlic, amb un punt de vista burgés, jugava a presentar en ordre el pantejament, el nus i el desenllaç i ensenyar l'evolució dels personatges en aquesta trama. Què passa, doncs, quan es provoca una disosiació entre el què es diu i el què es fa. Els de Conde de Torrefiel han estat uns notables mestres en jugar a dos plans, a vegades, totalment contradictoris. Hi ha obres com Escenas para una conversacíón después de un visionado de Michel Haneke o, fins i tot Kultur? que juguen en prismes diferents.

En aquest treball, estrenat al Festival de Otoño de Madrid de 2021, busquen confrontar una mena de gravació rebobinada amb altres elements sonors i visuals. L'efecte perturbador hauria de confrontar els plans de relat (el textual i el visual) però en aquest cas la paraula atrapa i el so o els joc e llums apareix conceptual, sense una intenció clara. I, en aquest sentit, el treball (i l'espectador) cau en un pou profund. És probable quje si la peça tingués menor distància amb el públic potser hagués trencat d'alguna manera aquest distanciament dramatúrgic que és intencionat. L'allunyhament es duplica i el ressò apareix inexistent.