Joan Artigas canta Ferrater

Teatre

informació obra


Interpretació musical:
Joan Artigas (guitarra), Sergi Sirvent (Piano), Artur Regada (contrabaix), Martí Hosta (percussió), Franca Masu (veu), Sade Mangiaracina (piano)
Sinopsi:

De Gabriel Ferrater en coneixem, o només sembla que en vulguem recordar, episodis de la seva vida que haurien d'haver quedat en l'àmbit privat i que, en tot cas, són menys rellevants que la seva enorme intel·ligència. La seva capacitat discursiva, les dots de bon conversador i la seva crítica perspicaç que sempre arribava a indrets que altres no podien ni tant sols ensumar. Aquest espectacle musica l'obra d'aquest gran poeta.

Crítica: Joan Artigas canta Ferrater

04/06/2017

Sempre Ferrater

per Maite Guisado

Quan tenia 16 anys  el santcugatenc Joan Artigas va musicar per primer cop Gabriel Ferrater. Ara que en té 71 s'ha decidit a endinsar-se completament en la poètica d'aquest poeta reusenc que va passar els darrers anys de la seva vida a Sant Cugat, on va deixar una forta empremta. 

Ferrater és sens dubte un dels nostres poetes cabdals. Professor, lingüista, poeta, persona d'una intel·ligència extrema, contradictori com els seus poemes, d'una vitalitat fosca, amb un desassosec infinit, ens ha deixat els versos més bells i colpidors, de vegades amb aparença realista, però sempre críptics i carregats de simbolismes.

Artigas diu que era un poeta amb una "rítmica perfecta" i que això li ha facilitat la feina a l'hora de musicar-lo. Però no sempre. "Els versos es deixen o no es deixen musicar", ens explica Artigas, "al final han quedat 10 poemes, que s'han deixat musicar, la part segurament més rellevant del seu corpus poètic". Són els que formen part del disc De l'amor i del temps, que va presentar a la Fira d'Espectacles Literaris Litterarum de Móra d'Ebre.

Acompanyat d'un quartet, guitarra, percussió, contrabaix i teclats, Artigas ens passeja per poemes ferraterians emblemàtics: “Riure”, “Boira”, “Amistat del braç”, “Perdó”, “Per no dir res”, A l’inrevés”, “Esparver”, “Úter”, “Cambra de la tardor” i “Cançó de gosar poder”.