Joana 2015. Batalla campal

informació obra



Direcció:
Ester Villamor, Pablo Ley Fancelli
Intèrprets:
Raquel Ferri Moscardó
Músics:
Javier Gamazo
Assesor de moviment:
Mar Medina
Il·luminació:
Ester Villamor
Vídeo:
Marc Gamazo
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L.
Sinopsi:

Joana 2015 Batalla Campal segueix la història de Joana d'Arc, però no amb la voluntat d'explicar un moment de la història de França, sinó amb la de narrar un conte divertit, emocionant, de vegades trist, sobre la pèrdua de la innocència. Joana 2015 és la història d'una nena d'avui que se sent cridada per unes veus misterioses a salvar el món de les urpes dels malvats. La seva peripècia posa l'accent en la lluita desigual contra el mal contemporani, en la impossibilitat de vèncer. Joana 2015 també serà capturada, jutjada, condemnada... però la seva innocència la preservarà sempre de tot mal.

Crítica: Joana 2015. Batalla campal

12/07/2016

Pintar el món mentre es lluita contra el mal

per Teresa Ferré

Joana 2015 Batalla Campal neix de l’encontre entre el dramaturg Pablo Ley, la directora Ester Villamayor, el músic Javier Gamazo i l’actriu Raquel Ferri. Sense trampa ni cartró; o sí, amb tota la força de la mentida teatral i el cartró necessari per crear una espasa que lluitarà contra tots els mals del món. No s’hi posa per poca cosa aquesta colla, que han volgut imaginar una faula sobre una possible Joana d’Arc contemporània.

El mite de la jove mística francesa és la base d’un únic personatge protagonista, que també té trets de l’Alícia de Lewis Carroll i de Kiki, l’aprenent de bruixa d’Hayao Miyazaki. Però sobretot és l’encarnació de la Joana del poble de Montaverner allà a la Vall d’Albaida, un huracà interpretatiu que es diu Raquel Ferri. (...) 

L’espai escènic és una mena de joc de la xarranca farcit d’objectes:  d’infantesa (per exemple una joguina que és un conill de peluix) i de paisatge (com ara unes taronges). Es tracta d’un tipus d’atrezzo triat de manera molt curosa i que potencia l’objecte, no només com a tret físic del personatge sinó també sentimental. (...)

La direcció de Ley i Villamor és àgil i delicada alhora i amb un ritme creixent que atrapa el públic. (...) És el primer cop que veiem Raquel Ferri Moscardó a escena. El seu nom quedarà lligat per sempre al de Joana i la seguirem de ben a prop en la seva nova batalla: l’aventura de formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure.