Joana 2015. Batalla campal

Teatre

informació obra


Direcció:
Ester Villamor, Pablo Ley Fancelli
Intèrprets:
Raquel Ferri Moscardó
Interpretació musical:
Javier Gamazo
Assesoria de moviment:
Mar Medina
Il·luminació:
Ester Villamor
Vídeo:
Marc Gamazo
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L.
Sinopsi:

Joana 2015 Batalla Campal segueix la història de Joana d'Arc, però no amb la voluntat d'explicar un moment de la història de França, sinó amb la de narrar un conte divertit, emocionant, de vegades trist, sobre la pèrdua de la innocència. Joana 2015 és la història d'una nena d'avui que se sent cridada per unes veus misterioses a salvar el món de les urpes dels malvats. La seva peripècia posa l'accent en la lluita desigual contra el mal contemporani, en la impossibilitat de vèncer. Joana 2015 també serà capturada, jutjada, condemnada... però la seva innocència la preservarà sempre de tot mal.

Crítica: Joana 2015. Batalla campal

13/07/2016

Una gran llevantada d'emocions

per Iolanda G. Madariaga

No és gens senzill aixecar un espectacle del no res. Ni que es tingui una “bona història” per explicar, ni que es compti amb molts mitjans per fer-ho. Aquí rau la màgia del teatre: a vegades una història petita, una vivència personal explicada de forma senzilla i amb escassos recursos pren de sobte una gran volada. Això és Joana 2015 una gran llevantada d’emocions. La Joana ens porta de la mà Al país de l’olivera (Obrint pas, Coratge, 2011). Des de Montaverner, en el centre de la Vall d’Albaida, ens convida a una intensa passejada pel país de la infantessa: l’única pàtria certa. En un escenari desproveït de referencies locals i farcit d’elements d’atrezzo que contribueixen a la localització temporal (en una mena de no-temps), la Joana empren el seu vol. Perquè el lloc on ens porta la Joana no es tant un espai geogràfic com imaginari; una construcció feta amb retalls de realitat, com ho testimonien les imatges que apareixen en el monitor: nenes vestides de Primera Comunió, escenes de platja... Des d’allí la protagonista sortirà a enfrontar-se amb els exèrcits del mal, una lluita que esdevé un ritus de pas per arribar a un altre temps, una altra edat. El conte -farcit d’elements mítics- és més que un monòleg intern, més aviat es tracta d’un diàleg amb la música i els sons que, dins l’escenari ens proporciona, Javier Gamazo. El trenat de la història ve de la mà del dramaturg i director Pablo Ley; una filigrana textual que lliga el mite de Joana d’Arc y la història de Raquel Ferri, amb subtils complements de la Alicia de Lewis Carrol i de la Santa de Brecht. Ley dirigeix a quatre mans amb Ester Villamor, una Raquel Ferri enorme i valenta que suma a la seva prodigiosa ingenuïtat, una paradoxal maduresa escènica y un ús fascinant de la parla. El gran Rolan Barthes parlava de les qualitats sonores de la llengua y afirmava: Tota relació amb la veu és una relació amorosa. Potser és això el que ens enamora de Raquel Ferri i el què ha encisat a la Jove Kompanyia del Lliure de la que formarà part a partir de la propera temporada.