Juicio a una zorra

Teatre

informació obra


Direcció:
Miguel del Arco
Composició musical:
Arnau Vilà
Il·luminació:
Juanjo Llorens
So:
Sandra Vicente (Studio 340)
Producció:
Kamikaze producciones, Mamáfloriana, Mercat de les Flors
Estrena:
OH Poètiques de la il·lusió
Sinopsi:

Carmen Machi interpreta Helena de Troia. La dona a qui s’acusa d’haver desencadenat la guerra antiga més famosa, però “qui es pot creure que tot aquell desplegament era per mi?”

En aquest muntatge teatral, ideat per encàrrec pel Festival de Mérida 2011, Miguel del Arco recull un nou punt de vista del mite: el de la protagonista. Helena de Troia (Carmen Machi) reivindica el seu paper a la història, una història que sempre l’ha fet culpable, des que la va explicar Homer fins que la va parodiar Offenbach. Com diu del Arco: “Una de les dones més famoses i, possiblement, una de les més menyspreades que reclama el dret a triar les paraules que conformen la seva història”. 

Crítica: Juicio a una zorra

21/01/2016

La declamació allunya el personatge

per Jordi Bordes

El Teatre Goya recupera aquests dies el muntatge Juicio a una zorra, amb una Carmen Machi que repeteix l'experiència que, al 2012 ja va provar al Lliure de Gràcia. Machi segueix tant generosa com en La tortuga de Darwin, un altre monòleg (aquest de Juan Mayorga) al Romea que li permetia jugar amb la ironia i amb una certa contenció, de tortuga sàvia, que empatitzava molt més que aquesta dona, tràgica, incompresa. 

D'entrada, sembla que les tragèdies gregues, amb la seva èpica i la seva declamació tinguin poc contacte amb la mirada contemporània d'avui. Perpo no és ben cert. Perquè encara que haguem patit una Fedra, dirigida amb tota la intenció de ser clàssica de Sergi Belbel (Romea, 2015), és ben cert que hi ha adaptacions que investiguen noves funcions del cor, que tensen els ponts entre l'exclamació èpica dels clàssics amb l'avui gràcies a una mirada atenta i astuta com pot ser el cas de la trilogia vista recentment, també al Lliure: Antígona, Edipo rey i Medea.