Juicio a una zorra

Teatre

informació obra


Direcció:
Miguel del Arco
Composició musical:
Arnau Vilà
Il·luminació:
Juanjo Llorens
So:
Sandra Vicente (Studio 340)
Producció:
Kamikaze producciones, Mamáfloriana, Mercat de les Flors
Estrena:
OH Poètiques de la il·lusió
Sinopsi:

Carmen Machi interpreta Helena de Troia. La dona a qui s’acusa d’haver desencadenat la guerra antiga més famosa, però “qui es pot creure que tot aquell desplegament era per mi?”

En aquest muntatge teatral, ideat per encàrrec pel Festival de Mérida 2011, Miguel del Arco recull un nou punt de vista del mite: el de la protagonista. Helena de Troia (Carmen Machi) reivindica el seu paper a la història, una història que sempre l’ha fet culpable, des que la va explicar Homer fins que la va parodiar Offenbach. Com diu del Arco: “Una de les dones més famoses i, possiblement, una de les més menyspreades que reclama el dret a triar les paraules que conformen la seva història”. 

Crítica: Juicio a una zorra

08/02/2016

Un to vermell de sang

per Andreu Sotorra

Al déu Zeus no li deu fer gaire gràcia el que sent que li diu i retreu la seva filla Helena de Troia, a jutjar pels brams que ell fa en clau de trons que espeteguen en so ambient al principi de l'espectacle i també entremig, de tant en tant, quan la divinitat absent s'enfurisma en el moment que la seva filla li posa el dit a la nafra del seu passat i del que va fer amb ella.

De tota manera, el text del monòleg de Miguel del Arco aviat farà oblidar als espectadors que la protagonista s'empara en la veu dels mites antics perquè fa la impressió que la tal Helena és una dona contemporània que explica la seva tràgica història i que es presenta davant del poble que le té per culpable perquè jutgin la seva participació en la guerra de Troia, famosa per l'aventura llegendària del cavall, després de tenir deu anys assetjada la ciutat.

Tota la posada en escena d'aquest judici té un to de vermell de sang. La il·luminació, el tapís del terra, el vi rosat de les dues dotzenes d'ampolles que hi ha, a banda i banda, amb unes quantes copes, damunt d'una taula de vidre esmerilat, i algunes més sota la taula, com si fossin jocs de bitlles a punt de ser esberlades per la fúria d'Helena. (...)