Juicio a una zorra

Teatre

informació obra


Direcció:
Miguel del Arco
Composició musical:
Arnau Vilà
Il·luminació:
Juanjo Llorens
So:
Sandra Vicente (Studio 340)
Producció:
Kamikaze producciones, Mamáfloriana, Mercat de les Flors
Estrena:
OH Poètiques de la il·lusió
Sinopsi:

Carmen Machi interpreta Helena de Troia. La dona a qui s’acusa d’haver desencadenat la guerra antiga més famosa, però “qui es pot creure que tot aquell desplegament era per mi?”

En aquest muntatge teatral, ideat per encàrrec pel Festival de Mérida 2011, Miguel del Arco recull un nou punt de vista del mite: el de la protagonista. Helena de Troia (Carmen Machi) reivindica el seu paper a la història, una història que sempre l’ha fet culpable, des que la va explicar Homer fins que la va parodiar Offenbach. Com diu del Arco: “Una de les dones més famoses i, possiblement, una de les més menyspreades que reclama el dret a triar les paraules que conformen la seva història”. 

Crítica: Juicio a una zorra

30/01/2016

Un monòleg a la mida de Carmen Machi

per Aída Pallarès

Vestit vermell, perruca rossa, sensualitat extrema, copes i més copes de vi i un dolor extrem, tan extrem que durant setanta minuts el vivim i respirem com si fóssim ella. Castigada per Zeus a la lletjor i a viure eternament, Helena de Troia reviu per explicar-nos la seva visió de la tragèdia.

Tots coneixem la història d’Helena, la mortal més bella i causant de la guerra de Troia. Helena,-o Hèlena segons la pronunciació grega-, filla de Zeus i esposa de Menelau, va ser raptada (o seduïda) pel jove Paris, príncep de Troia provocant, així, una cruel guerra de més de deu anys. Però, i si la història no va anar així? Realment, com es pregunta Machi a Juicio a una zorra, els grecs necessitaven una excusa per incendiar i matar un poble sencer o qualsevol excusa és bona per prendre una ciutat tan estratègica en el comerç com Troia? Potser Helena no és la més puta. Qui sap. Potser el seu “error”, la seva única decisió va ser enamorar-se de Paris. Potser és una víctima de la història. Descobrim-ho.

Amb una força (i uns crits) que ens deixen clavats a la butaca, Carmen Machi es posa en la pell d’una Helena castigada pel transcurs de l’eternitat i que beu per oblidar. S’emborratxa per tornar-se insensible a tot aquell dolor que va viure i que ens ha d’explicar per sotmetre’s, per fi, a un judici més just. Als nou anys va ser segrestada i violada per Teseu, als 14 el seu pare la va obligar a casar-se i d’un dia per l’altre es va veure casada amb un total desconegut, Menelau, que ja rondava els cinquanta anys. Per Helena la bellesa no és més que un càstig. Aquí Miguel del Arco busca fer justícia i ens demana que oblidem el tòpic de la dona interessada, cruel i infidel que ha passat a la història.

Un monòleg exigent escrit a la mida de Carmen Machi i que en principi s’havia d’interpretar només durant quatre dies al Festival de Mèrida del 2011. L’enorme èxit, però, va fer que es representés a Madrid i que finalment arribés a Barcelona on ara ha tornat. La força i la presència de Machi omplen l’escenari de vida i ens transporten a un passat intangible, entre el mite i la història, que esdevé real i proper.