Arrel d´un premi que li van donar a Lloret de Mar, on en Joan Pera va fer broma de sentir-se sempre jove, a en Joel Joan i l´Héctor Claramunt se´ls hi va encendre la llum de la inspiració per escriure-li una nova obra. Com va passar amb El pare de la núvia, estrenada l´any 2020 i reestrenada passada la pandèmia, Júnior va camí de ser un nou èxit. El dia de la representació el teatre era ple i hi havia forces avis amb els seus nets i pares i mares amb els seus fills adolescents.
Una comèdia fantàstica en dos actes
Magí Folgueroles, president de la Generalitat des de fa una pila d´anys, reelegit en diverses ocasions, compleix 80 anys. Es nega a acceptar la seva edat, no excepte ni el pastis ni ninguna celebració d´aniversari, somiant encara en poder escalar l´Aconcagua, i de presentar-se a una nova re-elecció. El seu caràcter, ja de per si força egoista i narcisista, es fa insuportable quan li fan menció dels anys. Un bon dia la Mort el visita. Lluny de convencionalismes, la mort es una noia jove esportista, amb un xandall del que no desvetllàrem la procedència. Li comunica que li queden sis mesos de vida. Com en Magí es rebel·la de forma tossuda, la mort li proposa que aquests sis mesos els passi en el cos d´un jove i en acabar el temps pactat decideixi si vol seguir sent jove o acceptar el pas de la vida. Magí ho accepta a ulls clucs, sense veure el joc maquiavèl·lic que li prepara la Mort que el deixa en un repent estat de coma i el reencarna en el company hip-hoper i youtuber de la seva filla adolescent. A partir d´aquí tot es un continu de situacions impossibles de gestionar per l’atribolat Magí que en acabar el temps decideix renunciar a ser jove. La mort que està al dia, ho fa tot mitjançant el mòbil, però quan el Magí ja està amb les ales posades, el mòbil falla i ens aboquem a un final inesperat.
La primera part de l´obra transcorre de forma plàcida però una mica evanescent. Es en la segona part quan es produeixen un seguit de situacions francament divertides, en especial la seqüència del part es hilarant. El públic s´ho passa molt be.
Joan Pera està en la seva salsa, molt ben acompanyat per la Fina Rius, veterana i sempre magnifica actriu, i las joves Paula Vives (la Mercè d´El cor de la ciutat), Clara Giralt i Marta Codina, i els joves Oriol Casals i Francesc Cuéllar.
Joel Joan dirigeix amb habilitat, aconseguint a través d´un mirall solucionar el rejoveniment d´un Joan Pera que està permanentment en escena. Destacar la molt ben pensada escenografia de Pep Olivé i el vestuari de Nídia Tusal.
Per seguir gaudint d´en Joan Pera
TV3 va gravar El pare de la núvia, que es pot rescatar per la TV a la carta. També es pot buscar per you tube escenes de La extraña pareja i La jaula de las locas, els exitosos muntatges que va protagonitzar amb Francisco Morán.
Joan Pera no sols es un excel·lent actor còmic, si no també dramàtic, i ho podeu comprovar a les pel·lícules Forasters (2008), 23 F (on interpreta a Santiago Carrillo-2011), La fuerza de un silenciosa (on dona vida a Pau Casals-2017), Miss Dalí (2018) i els dramàtics televisius Terra baixa (2011), Vilafranca (2018) i El metralla (2021). Amb Ventura Pons va rodar també dos comèdies, Oh, quina joia (2016) i Cuando más grande major (2017), amb Ricard Reguant, la notable versió d´El retaule del flautista (2013) i amb Daniel Monzón, Yucatán (2018). Com actor i director de doblatge ha doblat molts actors i es la veu en català i castellà de Woody Allen.
Text : ferranbaile@gmail.com
