Júnior

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Joan Pera, Francesc Cuéllar, Fina Rius, Paula Vives, Clara Giralt, Marta Codina, Oriol Casals
Direcció:
Joel Joan
Autoria:
Hèctor Claramunt, Joel Joan
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
David Bofarull (a.a.i.)
Caracterització:
Imma Capell
Escenografia:
Pep Olivé
Sinopsi:

L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta molt bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d'esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s'està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda! 

Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se'l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l'enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir... Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après... redreçaria el país sencer!

Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant 6 mesos, a veure com li va..., però amb el que l'expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l'humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un youtuber i hip-hopero que, a més, resulta que és la parella, o company, o vèrtex (o alguna cosa així) de l'Alícia, la filla d'en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d'avui dia no és el que era i aquests 6 mesos se li faran molt i molt llargs.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Júnior

31/01/2023

Joan Pera, immortal

per Manuel Pérez i Muñoz

Té una assignatura pendent qui no hagi presenciat, almenys una vegada, el fascinant espectacle de Joan Pera fent riure el seu públic. Parlem de l’últim dels grans còmics populars, una raça en perill d’extinció, hereu d’una llarga estirp que arrela en Joan Capri i Mary Santpere, santoral del Paral·lel. Des d’aquesta perspectiva, la seva nova obra, 'Júnior', té aparences d’esdeveniment. Es torna a posar al servei del tàndem creatiu format per Héctor Claramunt i Joel Joan, hereus naturals del tron de la comèdia de masses. La fórmula va funcionar bé amb 'El pare de la núvia' i ara repeteixen al Teatre Condal.

Ens expliquen aquesta vegada la història de Magí Folgueroles, expresident de la Generalitat, que ens presenten en el dia del seu 80 aniversari. Tot i que Pera no és tan gran, el joc de miralls entre l’edat del personatge i de l’actor no és anecdòtic, és l’essència del gag, un punt autoficcional en la línia d’'El crac' i 'El gran comediant' que Claramunt i Joan exploten últimament. L’obra fa un tomb al transformar-se en una paròdia de bulevard de 'Faust', gir fantàstic en el qual apareix la Mort (vestida amb un xandall del Reial Madrid) per oferir al protagonista la possibilitat de tornar a ser jove.

La condició de molt honorable pot semblar terreny fèrtil per a dobles sentits amb l’actualitat, però tot queda en una anècdota per a quatre acudits d’un humor molt blanc que fuig de ferir qualsevol susceptibilitat. El rejoveniment de Pera serveix per esperonar el seu repertori habitual de tics histriònics que fan les delícies del públic. En la seva transformació s’enfronta a tot un mostrari de tòpics sobre el poliamor, les relacions fluides i l’ecologisme. El contrast entre la moral del polític conservador i temes com la responsabilitat compartida en la criança ho impregna tot d’un baf reaccionari que no aconsegueix evaporar-se ni quan arriba la previsible redempció del personatge.

A part del fons argumental, el muntatge funciona com un rellotge, trepidant i àgil en el ritme com acostuma a dirigir Joan. Les transformacions de l’escenografia són netes i impactants, i una molt afinada nòmina de partenaires donen la rèplica a Pera amb solvència. En especial destaquen Fina Rius, sacrificada dona del president; Oriol Casas, secretari que broda l’arquetip de l’adorable perdedor, i Francesc Cuéllar, resolt en el seu estrenat registre còmic. I així, gràcies a pactes màgics com 'Júnior', segurament tindrem Joan Pera per a estona.

LLEGEIX LA CRÍTICA A 'EL PERIÓDICO'