Júnior

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Joan Pera, Francesc Cuéllar, Fina Rius, Paula Vives, Clara Giralt, Marta Codina, Oriol Casals
Direcció:
Joel Joan
Autoria:
Hèctor Claramunt, Joel Joan
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
David Bofarull (a.a.i.)
Caracterització:
Imma Capell
Escenografia:
Pep Olivé
Sinopsi:

L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta molt bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d'esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s'està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda! 

Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se'l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l'enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir... Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après... redreçaria el país sencer!

Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant 6 mesos, a veure com li va..., però amb el que l'expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l'humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un youtuber i hip-hopero que, a més, resulta que és la parella, o company, o vèrtex (o alguna cosa així) de l'Alícia, la filla d'en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d'avui dia no és el que era i aquests 6 mesos se li faran molt i molt llargs.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Júnior

31/12/2023

Una preqüela de l'Scrooge, d'avui

per Jordi Bordes

Tanquem l'any veient una comèdia de Joan Pera a la televisió. De fet, és el muntatge que es va poder veure, durant moltes setmanes al Teatre Condal la primavera passada. Joel Joan i Hèctor Claramunt tornen a posar Joan era al centre en una comèdia fantàstica, amb un cert aire de Ghost, per allò de conviure amb una persona estimada a través del cos d'una altra persona. Claramunt/Joan ja havien muntat una paròdia molt exagerada amb El pare de la núvia. Ara, converteixen Pera en un polític que no es vol jubilar ni a patades i que quan la Mort la ve a buscar pacta una pròrroga bon particular. De fet, hi connecta amb una certa maledicció del Getzé (el pare de la Isabeló) d'Els Pastorets.

Joan Pera és Francesc Cuéllar quan es veu al mirall. I el personatge, Júnior, és l'antítesi de tot allò que ha defensat sempre el president Magí Folgueroles. Viure sis mesos en el seu cos permetrà comprendre la soledat que ha conrat al seu voltant. En certa manera, la sensibilitat que acaba despertant en la darrera escena ve a ser una preqüela de l'avi Joan que, avi calça en una peça que ha escrit Jaume Viñas, a partir del conte clàssic d'Scrooge, de Charles Dickens. Tot l'any pot ser Nadal manté un equilibri més ben compensat entre els acudits i la improvisació que gasta Joan Pera per divertir el púlic amb l'argument en què hi destil·la una bona fè que el reconcilcia amb el pare de família, que deu ser portes endins. Júnior descarta trobar un antagònic que compensi el pes del personatge de Joan Pera. Tolt va a partir de la seva trama, pràcticament. I ni Fina Rius (Solitud a Stómboli), ni Francesc Cuéllar (Alguns dies d'ahir), ni Paula Vives (Escape room2) tenen prou espai per convertir els seus personatges en una paret en la qual rebotar amb efecte les atzagaiades del Magí Folgueroles. Cert que el gir final, que s'allunya de la comèdia, reconcilia amb el personatge que, per fi, s'ha adonat del seu egoisme crònic.