El pare de la núvia

Teatre

informació obra


Direcció:
Joel Joan
Adaptació:
Hector Claramunt, Joel Joan
Intèrprets:
Joan Pera, Maife Gil, Pep Sais, Anna Carreño, Oriol Casals, Marc Rius, Sergi Vallès
Sinopsi:

En Francesc Ramon Pujols-Pinyol, mestre galeter i artífex de la marca global de les Galetes Pujols-Pinyol, està d'enhorabona. La Meritxell, la seva única filla, està a punt de casar-se amb el Bernat, un noi com cal i que és la nineta dels ulls d'en Francesc Ramon. El gendre ideal.

Endut per l'emoció, el Francesc Ramon ha organitzat el “bodorrio” del segle. Ha convidat a amics, coneguts i desconeguts, contractat a la millor companyia de circ per a la canalla, l’orquestra simfònica més important de casa nostra per amenitzar la vetllada i l’empresa de pirotècnia més reconeguda del país per a la traca final.


Però tot agafa un gir inesperat quan, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix amb espant que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que va parir al Bernat, el seu futur gendre, nou mesos després de la seva última infidelitat… El pitjor malson del Francesc Ramon és a punt de fer-se realitat: i si resulta que els nuvis són també germans?

Crítica: El pare de la núvia

24/10/2019

Massa farina a l'engròs

per Jordi Bordes

Per fer galetes cal combinar condiments dolços o amargs amb farina. Cal vigilar les propocions perquè cada dolç tingui un gust que contrasti amb els altres. No és pas el cas d'El marit de la núvia. Si joel JÇjoan i Héctor Claramunt van fer diana amb Escape room, una comèdia ben simple (que reposarà en breu al Goya), sense pretendre ser gens transcendent, ara no ha sabut donar el ritme que la peça necessita per respirar fresca.

El personatge Francesc Ramon Pujols-Pinyol (Joan Pera) és un mestre galeter que ha fet fortuna. Li surten els diners per les orelles i vol que es noti el dia del casament de la seva filla. El gendre serà un sofert comercial de la empresa galetera, incapaç de ser ambiciós, i que es desmaia (com el futur sogre) a cada contrarietat.Els dramaturgs han posat en falca una subtrama que tensa aquesta divertida comèdia del cinema americà, sense treure-li el to original. La llàstima és que aquests bons ingredients apareixen massa uniformes. Ni les sorpreses aconsegueixen treure’l del tòpic del tresillo. En comptes de ser una celebrada caixa de galetes variades, arriben barrejades com una bossa de galetes esmicolades, en pack, un humor a l’engròs que afluixa la intensitat que es mereix. La peça actual protagonitzada per un Joan Pera (un mestre còmic que treu or a totes les mines) massa empastada, fa més bona l'anterior, El fantasma de Canterville.

Joan Pera s’assembla, cada cop més, al personatge maldestre que interpretava Woody Allen, o al Frank Spencer de N’hi ha que neixen estrellats (que ha doblat durant anys). La resta de repartiment prova de mantenir contenció per no ser ofegat pel vendaval divertidament patètic del galeter. Maife Gil i en Pep Saïs, es refugien en el seu petit món excèntric. I els joves Anna Carreño, Oriol Casals, Marc Rius i Sergi Vallès aguanten el xàfec amb uns papers prims, caricaturitzats, però que responen cada pilota amb efecte que llença en Pujols-Pinyol. La peça provoca riallades, però no amb la sonoritat d’una torrentera. Eliminant transicions (i tòpic de malsons), guanyaria una velocitat que necessita per donar major impacte a cada gir. Ara és com una galeta embolicada que resulta ser similar a la del costat. No contrasta prou.

Trivial