El pare de la núvia

Teatre

informació obra


Direcció:
Joel Joan
Adaptació:
Hector Claramunt, Joel Joan
Intèrprets:
Joan Pera, Maife Gil, Pep Sais, Anna Carreño, Oriol Casals, Marc Rius, Sergi Vallès
Sinopsi:

En Francesc Ramon Pujols-Pinyol, mestre galeter i artífex de la marca global de les Galetes Pujols-Pinyol, està d'enhorabona. La Meritxell, la seva única filla, està a punt de casar-se amb el Bernat, un noi com cal i que és la nineta dels ulls d'en Francesc Ramon. El gendre ideal.

Endut per l'emoció, el Francesc Ramon ha organitzat el “bodorrio” del segle. Ha convidat a amics, coneguts i desconeguts, contractat a la millor companyia de circ per a la canalla, l’orquestra simfònica més important de casa nostra per amenitzar la vetllada i l’empresa de pirotècnia més reconeguda del país per a la traca final.


Però tot agafa un gir inesperat quan, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix amb espant que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que va parir al Bernat, el seu futur gendre, nou mesos després de la seva última infidelitat… El pitjor malson del Francesc Ramon és a punt de fer-se realitat: i si resulta que els nuvis són també germans?

Crítica: El pare de la núvia

06/11/2019

Meritxell, mon amour!

per Andreu Sotorra

Corre la brama —de fet el programa de mà també ho diu que «El pare de la núvia», la comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt —¿una obra escrita per encàrrec?— dura 150 minuts! Fake news! Veure un espectacle dies després de l'estrena, a vegades, té avantatges. «El pare de la núvia» de la meva funció ha durat exactament 130 minuts, i amb entreacte i aplaudiments finals inclosos. Per tant, uns 110 minuts nets. Com les pel·lícules o com un muntatge estàndard. Fora pors, doncs, d'excés de llargària. La companyia ha posat el fre de mà, l'obra no se n'ha ressentit i ha guanyat, segurament, en agilitat.

Hi ha teatre per a moltes menes d'espectadors i hi ha espectadors per a moltes menes de teatre. Els espectadors de la comèdia «El pare de la núvia», que protagonitza Joan Pera, saben molt bé què n'esperen. I un dels mestres de la comèdia com és Joan Pera sap molt bé què els ha de donar.

Per tant, que la trama d'«El pare de la núvia» sigui més aviat llisa i molt previsible no treu ni gota de mèrit a l'objectiu de l'obra: distreure el personal, promoure més d'un somriure i no apartar-lo gaire de la seva formació de consum de ficció davant la petita pantalla.

I per això la comèdia funciona. Per això i perquè Joel Joan i Hèctor Claramunt, els autors —Joel Joan la dirigeix— han elaborat el guió, sí, amb algunes pinzellades de brotxa grossa, però també amb moments de canvi de tensió i, en conseqüència, d'equilibri entre les claus de la comèdia sense deixar de banda un toc de romanticisme.

Joan Pera porta la batuta durant tota la trama. Fins al punt que s'adreça sovint als espectadors i fa de narrador —com en els millors temps del teatre popular—, i l'actor Pep Sais li fa en aquesta ocasió d'«estranya parella», i dic «estranya» a consciència perquè des del primer moment es fa sospitós que tingui tanta i tanta relació, des del seu simple paper de secretari-comptable de l'empresa, amb la família del fabricant de “Galetes Pujols-Pinyol” i, de manera particular, amb Francesc Ramon Pujols Pinyol (el personatge de Joan Pera) que viu l'estrès d'organitzar el casament de la seva filla Meritxell (l'actriu Anna Carreño) amb un jove comercial de la fàbrica (l'actor Oriol Casals) organitzant una festa que la parella voldria senzilla i íntima, però que l'industrial —la mare (l'actriu Maife Gil) té altres feines zen— ha muntat amb més de 600 convidats, sarau amb els músics de l'Orquestra Simfònica del Vallès i el Circ Cric amb la carpa i un elefant —és cert que Tortell Poltrona va estar esperant a la vida real un elefant subvencionat per la Generalitat de Catalunya en els seus inicis de circ que no va arribar mai!— i la pirotècnia del Piromusical de la Mercè per acabar d'arrodonir la festa. Només hi falta el pastís blanc de sis pisos!

No es tracta de desvelar les claus del desenllaç de la comèdia. Tot i que la crida de l'espectacle ho insinua clarament quan diu: «Joan Pera és el pare de la núvia... i potser del nuvi!» Doncs, això. A manera que la comèdia va pujant i pujant i pujant de to, algú n'ha de treure l'entrellat i acabar-ho amb un The End com més feliç millor, que per alguna cosa s'està parlant “del dia més feliç de la vida”. Hi ha, doncs, sí, casament. Guanyadors i perdedors. Moralitat inclosa: el mentider i vividor acaba desemmascarat. El de bon cor i millors intencions acaba emportant-se el peix al cove... ni que sigui amb un curs accelerat de francès poètic per conquerir la núvia... que precisament odia el francès!

He dit que el muntatge té moments de canvi de tensió. I és just remarcar aquí un d'aquests moments estel·lars: el paper de l'exnuvi de la Meritxell, el rocker Kevin (interpretat per l'actor Marc Rius), que protagonitza un relat de ficció dins la ficció amb una història de falsa solidaritat i molt d'arròs bomba del Delta, una història que acaba amb música i petó romàntic, acompanyat dels cors i vaivè de braços de Pep Sais i Joan Pera. Una fugaç fugida dins la trama del registre de comèdia-vodevil en clau de monòleg que marca un abans i un després del ritme coral que impregna en tot moment «El pare de la núvia». (...)

Trivial