Justícia

Teatre

informació obra


Autoria:
Guillem Clua
Direcció:
Josep Maria Mestres
Intèrprets:
Anna Sahun, Josep Maria Pou, Pere Ponce, Vicky Peña, Manel Barceló, Alejandro Bordanove, Roger Coma, Anna Ycobalzeta, Katrin Vankova
Sinopsi:

Després d’haver gaudit d’una carrera política brillant a les institucions catalanes, amb una vida pública immaculada, un destacat jutge s’enfronta als fantasmes que li turmenten secretament la consciència. A les acaballes de la seva trajectòria, els dolors familiars heretats i les dobles morals assumides amenacen amb fer trontollar l’edifici sencer del seu llegat.


Guillem Clua debuta a la Sala Gran amb una obra sobre les transformacions que durant les darreres dècades han alterat alguns imaginaris morals sobre els quals s’havien estructurat territoris importants de la identitat catalana.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Justícia

15/02/2020

fresc quàntic

per Francesc Massip

El primer que cal destacar de JUSTICIA és la seva ambició dramàtica, un aspecte que sempre hem valorat en les obres de Guillem Clua, un autor ferm i dreturer a l'hora d'explicar una història, que aquí excel·leix en la seva complexitat i perícia constructiva. És la història d'un home (un jutge), de la seva família, dels seus ancestres i dels seus descendents, que acaba com començava aquella peça teatral de Rodoreda (Un dia) que finalment l'autora desenvoluparia en forma de novel·la (Mirall trencat): la visita de la pentabesneta al casalici abandonat del protagonista, la casa que s'esfondra. Tota una nissaga i tota la història del nostre racó de món des d'abans de la devastació feixista i més enllà de la previsible devastació, també ecològica, del que ens espera. La multiplicitat estructural es tradueix en una escenografia àgil i orgànica, de subespais simultanis com els diàlegs i les escenes que es produeixen alhora, entrecreuant rèpliques trenades entre personatges i èpoques diferents que s'entortolliguen en un entramat de passat i present, que va i ve com una dutxa escocesa, plena de contrastos i impressions de clarobscurs batecs.

Diàlegs esponerosos, de fondària, que arriben a punxar el fons de l'ànima humana, i que desclouen el tapís de secrets que torturen els homes i les dones de la família reunida a l'entorn l'aniversari del patriarca. Un conjunt actoral ben acordat que omple la Sala Gran amb un ritme picat i sense hesitacions. Tots menys el protagonista (Josep M. Pou) es desdoblen en distints personatges: Vicky Peña fa d'esposa i àvia del patriarca, Anna Sahun, de filla i mare, Pere Ponce de pare i gendre, Manel Barceló de mossèn amic i de polític enemic, Katrin Vankova, néta i esposa jove, Anna Ycobalzeta de nora i esposa adulta, Roger Coma, de fill i del jutge adult, Alejandro Bordanove, de nét i del jutge jove i Marc Bosch Vilarasau, cuidador i esca del pecat del senyor jutge... Un fresc històrico-humà molt recomanable!