Kabarett Protocoll

Musical

informació obra


Direcció:
Ester Nadal
Direcció Musical:
Oscar Machancoses
Coreografia:
Roberto G. Alonso
Il·luminació:
Enric Planas
Intèrprets:
Oriol Genís, Ester Nadal, Oscar Machancoses, Helena Tornero, Júlia Genís
Autoria:
Heiner Müller
Traducció:
Albert Tola
Sinopsi:

Un actor amb idees, una directora d’ideals, una dramaturga estressada i un pianista lacònic assagen alguna cosa
que vol ser un espectacle de cabaret.

Bé, ho intenten. Però passen coses. Ja ho té, això d’assajar amb públic. Coses de l’assaig i coses del directe.

Ells s’ho han buscat. Afortunadament, només és un assaig. Ja estrenaran algun dia.

Crítica: Kabarett Protocoll

09/03/2015

Sota la pretesa improvisació hi ha un guió estructurat fins al petit detall

per Andreu Sotorra

Quan a finals de la dècada dels seixanta i principis dels setanta del segle passat, els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, amb altres còmplices del moment com el director Josep Anton Codina, van aprofitar el boom de la desapareguda plataforma de La Cova del Drac, del carrer Tuset de Barcelona, per recuperar el cabaret literari, va aparèixer la trapelleria lingüística local de 'Ca, barret!', que va donar una sèrie d'espectacles del gènere i va traspassar fronteres mediatiques de l'època arribant a lletres de cançons com les de La Trinca o Guillermina Motta.

El títol originari alemany (Kabarett) que utilitza ara la companyia La Bacanal per presentar aquest espectacle continua portant ressonàncies d'aquella expressió catalana que reforça la negació i qui sap si, indirectament, més de quaranta anys després, empeny en el fons els seus responsables a recuperar l'intent d'aleshores.

En aquest cas, la troballa és fer veure que s'està elaborant un espectacle i que els espectadors assisteixen a un assaig que anirà canviant amb els dies fins que agafi la forma definitiva i, escrutada la votació feta pels mateixos espectadors a la sortida, es farà l'estrena definitiva. Mentida podrida, esclar!

La veritat és que sota la pretesa improvisació hi ha un guió estructurat fins al petit detall, tant en la música, com en els diàlegs, el gest, la cançó o el número coral. Només es permeten lleugeres introduccions sobre alguna notícia puntual de caire polític o social que forma part de la funció de sàtira i de crítica que comporta el cabaret en estat pur. (...)

Trivial