Katastrophe

Nous formats

informació obra


Producció:
Agrupación Señor Serrano, Festival Hybrides de Montpellier
Autoria:
Pau Palacios, Èsquil
Intèrprets:
Jofre Carabén, Àlex Serrano, Jordi Soler, Pau Palacios
Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Direcció:
Luca De Fusco
Sinopsi:

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de gominola conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets de gominola patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Una gran pantalla submergeix l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Katastrophe planteja una reflexió sobre les arrels de la violència humana posada en relació amb la percepció i la manipulació de la violència que desencadena la natura. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Txernòbil que Auschwitz? La indiferència cap als humans de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als humans de l’acció d’altres humans? 

Crítica: Katastrophe

24/09/2016

Els ossets de l'Apocalipsi

per Andreu Sotorra

El pack de tres espectacles, que provenen de propostes ja estrenades en els últims cinc anys i passejades per escenaris internacionals, ha servit perquè els espectadors que han vist ara les tres alhora hagin obtingut una mena de cronologia de la línia artística de la companyia. Els elements que s'utilitzen es repeteixen en cadascun dels tres espectacles, però els continguts van des del més poètic i fins i tot apte per a tots els públics de «Katastrophe», al més artesà i carregat de plaques de porexpan de «Brickman Brando Bubble Boom» fins al més cinematogràfic, documental i tecnològic de «A House in Asia».

Vistos els tres muntatges, fa la impressió que la companyia Agrupación Señor Serrano té corda per temps i, sense que defugi els recursos que aplica en cadascun dels seus espectacles, una corda gairebé inesgotable perquè des de la destrucció apocalíptica de la civilització humana de «Katastrophe», a la bombolla immobiliària i la borratxera de les estafes hipotecàries més recents de «Brickman Brando Bubble Boom» o la reconstrucció de la mort de Bin Laden anys després de l'atemptat de l'11S i les Torres Bessones a «A House in Asia», la font d'arguments que proporcionen els manaies i capitostos del món no s'atura. (...)

Espectacles breus, tots d'una hora, però intensos i suggerents, musicalment enriquidors, dependents sempre d'una il·luminació eficaç i d'una tecnologia que no es pengi mai —malgrat la tempesta exterior!—, i també espectacle crítics i carregats de denúncia social sota una aparent ingenuïtat que s'amaga darrere les maquetes i les peces en miniatura que converteixen la seva posada en escena en un seguit de propostes del tot inclassificables i gens etiquetables.