Khaled - Camí de refugi

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Martí Sancliment
Direcció:
Martí Sancliment
Sinopsi:

Instal·lació artística pluridisciplinària que gira entorn la idea de refugi. Aquesta instal·lació parteix de l’experiència i el testimoni de set artistes migrants i refugiats de diversos països que narren els seus propis camins de refugi. La instal·lació proposa al visitant un recorregut obert i lliure que permet conèixer i establir contacte amb cadascuna d’aquestes experiències i testimonis. Planteja el refugi com una necessitat universal i compartida.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Khaled - Camí de refugi

21/11/2021

Les veus dels refugiats

per Iolanda G. Madariaga

Cada cop és més freqüent en els festivals i fires estratègiques de les arts escèniques, trobar en la programació oficial el format d’instal·lació. Sota aquest concepte, encunyat per les arts plàstiques als anys 70 del segle passat, hi ha l’exposició de peces diverses unides per una temàtica en un espai ocupat i transformat (o resignificat) per un artista o un col·lectiu d’artistes. El polifacètic artista Martí Sancliment ens introdueix en una instal·lació sobre les migracions contemporànies presentada com una dramatúrgia oberta. A Manresa -amb molt bon criteri-, s’ocupa el refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil, amb 6 peces més o menys interactives que generen sis pols d’atracció diferents. Khaled és el nom d’un dels seus protagonistes, sis artistes més, de procedències diverses, aporten la seva experiència del repte migratori en la recerca d’un refugi des d’on poder expressar-se, a on poder ser. Són Khaled Khateb, Georgi Dimitrov, Leila Er Rabiai, Imad Amrah, Youssouf Siby, Semih Ali Aksoy i Neila Benbey fent-nos partícips de la seva experiència. Travesses dures fugint de la guerra, de la censura, de la misèria... que Martí Sancliment ha transformat a partir de materials de desfet en punts d’encontre amb les vivències d’aquests protagonistes. De la creació audiovisual als efectes sonors, l’itinerari no està marcat i hom és lliure de fer el recorregut que consideri oportú. La instal·lació ens va portant d’unes ribes a altres de la Mediterrània. La il·luminació dels espais, sempre tènue, manté la idea d’una proximitat que genera l’ambient íntim necessari per a les confessions o per sentir les veus dels qui no han trobat “l’espai amic”, “l’espai refugi”. La instal·lació esdevé una magnífica oportunitat per acostar-nos a una realitat quotidiana -i, no obstant, desapercebuda- per fer-nos conscients de la seva existència i, si més no, moure’ns a aplanar aquests camins.