King's night, o el que vulgueu

Teatre

informació obra


Companyia:
Parking Shakespeare
Traducció:
Joan Sellent
Dramatúrgia:
Marta Aran
Direcció:
Marta Aran
Sinopsi:

La companyia Parking Shakespeare porta una nova versió de Nit de Reis, adaptada per l’actriu, dramaturga i directora Marta Aran, la qual ha fet una revisió actualitzada dels nostres dies del clàssic de William Shakespeare. Nit de reis, és una comèdia d’embolics amorosos, on es plantegen diferents formes d’estimar i diferents maneres d’entendre la identitat i els rols de gènere. Marta Aran, ha volgut aproximar aquest clàssic a la filosofia Queer i inspirar-se en l’estètica del món Drag, especialment, en els Drags Kings, un col·lectiu minoritari dins d’aquest món.

Marta Aran dirigeix el muntatge, amb una posada en escena inspirada en l'estètica Queer i els Drag Kings, una disciplina artística minoritària dins del món Drag.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: King's night, o el que vulgueu

29/07/2022

Dragkings i Shakespeare

per Jordi Bordes

Marta Aran ha tirat de la manta i ha posat una bomba de rellotgeria a l’heterosexualitat; amb un punt de rebequeria (que li va molt bé a la comèdia) però també per convertir un divertimento en un alegat desenfadat a la diversitat. Parking Shakespeare ja va jugar amb aquesta comèdia el 2013. També Els Pirates van fer una sucosa versió pel desaparegut Festival Shakespeare de Barcelona (a la Biblioteca de Catalunya) i que també es van atrevir a traslladar-ho al Maldà. Aquest estiu, en l’arbreda del Parc del Nord, la peripècia és una nova celebració festiva. Amb arpa, amb camises florejades, però sobretot amb una volta més de confusions de les que va preveure Shakespeare (quan els personatges femenins també els interpretaven homes). El gènere no importa; és la humanitat imbècil, sembla dir aquesta versió tot estirant de les orelles a les generacions que ens costa reapendre d’educació sexual i afectiva.

Marta Aran s’ha endut una bona part dels intèrprets de Mallorca. I això fa que el tràgic accident en vaixell tingui forma de Baleària. I que es puguin incloure tots els tòpics petardos. Sigui de la naviliera, com dels estils musicals, el món del cor o les picades d’ullet a l’anglès, el francès o el castellà. En aquesta deliri, les barbes blaves, les assistents de feminisme (amb les red flags i les green flags) i les bromes passades de gaiumbos grocs i somriure picantó (i sintonia d’YMCA, dels Village People, vés!) trufen la comèdia. Sí que és cert que amb tanta disgregació la trama costa que avanci i, sobretot, que s'acaba excedint en una cantarella, cridanera que cansa d’escoltar.

Té el mèrit, ben curiós, d’ensenyar a revisar les relacions amb una tolerància alliberadora i de divertir per les barbaritats que es diuen tot passant per sobre del públic que envolta l’escena (aquest any, sense pandèmia, han desaparegut els passadissos i la concentració feia més grotesca l’escena). El Parking Shakespeare és el gelat d’estiu que no pot faltar mai, per molta programació del Grec que pressioni el calendari del públic malalt de teatre.