Nit de reis. (Pirates Teatre)

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia. Els Pirates Teatre,
Autoria:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert
Escenografia:
Enric Romaní, Christian Rizzo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Jorge Mur
Ajudantia de direcció:
Queralt Casasayas i Mònica Portillo
Producció:
Marina Marcos
Intèrprets:
Núria Cuyàs, Clara de Ramon, Ricard Farré, Xavi Frau, Robert González, David Marcé, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Aina Sanchez
Coreografia:
Christian Rizzo
Sinopsi:

Nit de reis és ben bé una comèdia agredolça, o si es vol mirar des del punt de vista de les nostres convencions, la llavor d'una veritable comèdia dramàtica. Perquè Shakespeare s'adona que darrera de tota comèdia hi ha una història veritable, amb uns personatges que la pateixen i la viuen intensament com la vida mateixa. I aquesta és la grandesa de l'autor, allò que el fa proper als nostres dies.

El desig és el tema principal d'aquesta peça teatral, però és la lluita de la raó i la bogeria el tema que
ens ha interessat veritablement a l'hora de posar-la en escena. Qui és que està realment boig? Aquell
que ha de fer el boig, com el bufó, aquell que es fa el boig o aquell que fa bogeries? Perquè, com bé
retrata el personatge del bufó, la raó és tan fàcil de capgirar com un mitjó i els personatges d'aquesta
obra sovint es deixen endur pel desig tractant l'amor amb total lleugeresa.

Crítica: Nit de reis. (Pirates Teatre)

29/10/2014

Comèdia hilarant, música encertada, però versió que necessita anar més directa

per Jordi Bordes

Valenta proposta de Pirates Teatre, que han aprofitat l'oportunitat que els ha brindat el Festival Shakespeare per abordar la Biblioteca de Catalunya. La seva mirada manté els tocs imprescindibles de comèdia, vigilant no fer un traç gratuitament massa gruixut. Hi ha cura en el tractament de l'obra de Shakespeare i s'atreveix a incloure peces musicals que  la desena d'actors interpreten en directe; són una meravella. no sobre ni falta res.

L'única pega de l'obra és que, potser, es podria reduir la reiteració de l'embolic. Perquè aquesta insistència allarga innecessàriament la peça. La comèdia fresca, amb les màximes sempre encertades del bufó (Laura Aubert, descobreix la seva vessant de clown que se suma a la d'hàbil eina per a la comèdia i d'afinat instrument musical) respira molt bé quan l'acció és àgil. La tragèdia, que no serà tal, desemboca en una mena de final feliç en què són castigats els ignorants i premiats els nets de cor. 

Bonica posada en escena que tindrà una segona vida al Círcol Maldà. Celebrem-ho!

Trivial