Nit de reis. (Pirates Teatre)

informació obra



Companyia:
Cia. Els Pirates Teatre,
Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert
Escenografia:
Enric Romaní, Christian Rizzo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Jorge Mur
Ajudant de direcció:
Queralt Casasayas i Mònica Portillo
Producció:
Marina Marcos
Intèrprets:
Núria Cuyàs, Clara de Ramon, Ricard Farré, Xavi Frau, Robert González, David Marcé, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Aina Sanchez
Coreografia:
Christian Rizzo
Sinopsi:

Nit de reis és ben bé una comèdia agredolça, o si es vol mirar des del punt de vista de les nostres convencions, la llavor d'una veritable comèdia dramàtica. Perquè Shakespeare s'adona que darrera de tota comèdia hi ha una història veritable, amb uns personatges que la pateixen i la viuen intensament com la vida mateixa. I aquesta és la grandesa de l'autor, allò que el fa proper als nostres dies.

El desig és el tema principal d'aquesta peça teatral, però és la lluita de la raó i la bogeria el tema que
ens ha interessat veritablement a l'hora de posar-la en escena. Qui és que està realment boig? Aquell
que ha de fer el boig, com el bufó, aquell que es fa el boig o aquell que fa bogeries? Perquè, com bé
retrata el personatge del bufó, la raó és tan fàcil de capgirar com un mitjó i els personatges d'aquesta
obra sovint es deixen endur pel desig tractant l'amor amb total lleugeresa.

Crítica: Nit de reis. (Pirates Teatre)

12/11/2014

Un altre encert de Els pirates

per Toni Polo

Els Pirates Teatre tornen a brodar un espectacle que comença una mica lent (potser no cal donar tantes explicacions...) i que es va consolidant fins a arrodonir un shakespeare ple d’humor, d’embolics, d’enganys... La història de Viola, que es fa passar per home tot buscant el seu bessó, a qui donen per mort en un naufragi. La noia disfressada passarà a treballar per al duc d’Orsino, de qui s’enamora però, oh!, ell, que la considera un home (i confident) està enamorat de la dolça Olívia, una noble que, vés per on, s’enamora de... Viola (tot un home, als seus ulls). La història va per aquí. Però n’hi ha més. I els Pirates saben com aprofitar tot allò que els posa Shakespeare a disposició. Tenim un supersticiós i un ximple (una mena de El gordo y el flaco), una celestina (no hi pot faltar!), un majordom orgullós i repel·lent fins a límits insospitats... I tenim una esplèndida bufó(na), la Laura Aubert, que actua, canta, toca el violí, fa de clown... i tot ho fa bé (no és cap descobriment, ho sé).

A poc a poc, es van desfent els nusos de la trama. I el públic gaudeix de veure humiliat el pèrfid i narcís Malvolio (el majordom), o sospira perquè s’arregli la situació d’aquest triangle amorós amb quatre potes, o s’inquieta pel que pugui passar amb el retrobat nàufrag. Tot plegat, assistim a una comèdia que, tot i les arrels clàssiques ens és propera (per això els clàssics passen a ser-ho: no caduquen), dinàmica, amb ritme i divertida. El què pretenien Shakespeare i Els pirates, ni més ni menys.


Trivial