Nit de reis. (Pirates Teatre)

informació obra



Companyia:
Cia. Els Pirates Teatre,
Autoria:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Adrià Aubert
Direcció:
Adrià Aubert
Escenografia:
Enric Romaní, Christian Rizzo
Vestuari:
Maria Albadalejo
Il·luminació:
Jorge Mur
Ajudantia de direcció:
Queralt Casasayas i Mònica Portillo
Producció:
Marina Marcos
Intèrprets:
Núria Cuyàs, Clara de Ramon, Ricard Farré, Xavi Frau, Robert González, David Marcé, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Aina Sanchez
Coreografia:
Christian Rizzo
Sinopsi:

Nit de reis és ben bé una comèdia agredolça, o si es vol mirar des del punt de vista de les nostres convencions, la llavor d'una veritable comèdia dramàtica. Perquè Shakespeare s'adona que darrera de tota comèdia hi ha una història veritable, amb uns personatges que la pateixen i la viuen intensament com la vida mateixa. I aquesta és la grandesa de l'autor, allò que el fa proper als nostres dies.

El desig és el tema principal d'aquesta peça teatral, però és la lluita de la raó i la bogeria el tema que
ens ha interessat veritablement a l'hora de posar-la en escena. Qui és que està realment boig? Aquell
que ha de fer el boig, com el bufó, aquell que es fa el boig o aquell que fa bogeries? Perquè, com bé
retrata el personatge del bufó, la raó és tan fàcil de capgirar com un mitjó i els personatges d'aquesta
obra sovint es deixen endur pel desig tractant l'amor amb total lleugeresa.

Crítica: Nit de reis. (Pirates Teatre)

15/12/2014

I tots contents i feliços es van fer un tip de menjar anissos!

per Andreu Sotorra

I tots contents i feliços es van fer un tip de menjar anissos! Aquesta és la impressió que devia pretendre donar William Shakespeare quan, per festejar la nit de reis, l'Epifania, va escriure aquesta obra (el 1602) que, mirada amb ulls contemporanis, té un registre evident de comèdia d'embolics, amb alguna porta i tot i amb final feliç per a la majoria de personatges tret d'un. (...)

L'obra se situa en un indret imaginari, Il·líria, que tot i que podria beure de les fonts del segle III, els entesos atribueixen a l'Adriàtic, entre les actuals regions de Croàcia, Montenegro i Albània, tot i que admeten que podria ser també un espai fantasiós, d'il·lusió (Il·líria), i inspirada per Shakespeare en una obra de Plaute on un bessó arriba a la recerca del seu germà.

El fet és que a l'Il·líria del Maldà hi també "pirates" (els de la companyia), com a l'època de l'Adriàtic antic i res no impedeix que la jovenalla s'esplaï en jocs d'amor alguns dels quals porten més mala intenció que s'hi juguessin al Monopoly, però romàntic, amb la diferència que aquí els beneficis a obtenir pel guanyador no són de patrimoni immobiliari sinó de parimoni amorós.

Sebastià (Bernat Cot) i Viola (Queralt Casasayas) són dos germans bessons. Un naufragi davant la costa d'Il·líria els ha separat. Viola arriba esgotada a la platja amb l'ajuda del Bufó de la cort del duc d'Orsino (Laura Aubert). I com que Viola creu que el seu germà bessó és mort, es disfressa d'home i es fa passar per un patge anomenat Cesàrio a la cort del duc Orsino (Xavi Frau), que està enamorat d'Olívia, una noia de casa bona (Mònica Barrio). Però ella el rebutja, i per això el duc d'Orsino utilitza Cesàrio (la falsa Viola) per fer de confident i missatger. I vet aquí que Cesàrio (entengui's Viola) acaba enamorant-se d'Orsino, a la vegada que la jove Olívia s'enamora del misatger Cesàrio. I embolica que fa fort! (...)

Trivial