[kórps]

Dansa

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019
Bàrbara Raubert
Itineraris recomana

La dansa contemporània i la música electrònica són els pilars de Kórps, el darrer espectacle de l’artista multidisciplinar Miquel Barcelona, cofundador de nunArt. Un nom gens casual ja que el gran referent del muntatge és el corb, l'ocell omnívor i carronyaire més present a la mitologia i les arts a qui se li atribueix un paper mitjancer entre el món terrenal i el món espiritual. El resultat és una peça multidisciplinar que beu de la tradició popular i de les pràctiques humanes al voltant de la violència i la vetlla. Una mirada poètica sobre la mort.  

Sinopsi:

Proposta escènica multidisciplinària que té com a eix expressiu la dansa contemporània i dialoga amb la música electrònica, la veu, la llum i la teatralitat. L'espectacle pren com a referent el corb, l'ocell omnívor i carronyaire més present a la mitologia i les arts. Associat amb la mort, se li atribueix un paper mitjancer entre el món terrenal i el món espiritual. [Kórps] juga també amb l'homofonia de la paraula anglesa corpse, que vol dir cadàver, cos inert. Una peça que beu de la tradició popular i de les pràctiques humanes al voltant de la violència, la vetlla i la mort.


Crítica: [kórps]

11/09/2019

Navegar entre les ombres, volar per la negror

per Jordi Bordes

Miquel Barcelona construeix una coreografia molt vistosa, en què es transmet el clarobscur del terror. La il·luminació provoca el contrallum sovint, amb uns focus posats al voltant de l'escena a mitja alçada que encega l'espectador ( ue també es disposa als 360 graus de l'escenari. El contrallum elimina el matís del rostre per esdevenir ombres que es mouen. Perquè [Kórps] flirteja amb els corbs i la mort. El moviment coral, obsessiu evoca una mena de ritual, fugint, però, del que pogués semblar una dansa popular. Es distancia del corrent de nous coreògrafs com Hofesh Shechter (Sun), Akram Khan (Xenos) o Sidi Larbi Cherkaoui (4D)

En la coreografia, Miquel Barcelona sí que hi introdueix esquellots que aporten un element ancestral, estrany en l'actual contemporaneïtat, que trasllada els membres del ball a una mena de litúrgia de sacrifici. És una dansa que planteja moltes mirades al món obscur, una coreografia oberta a les interpretacions subjectives del públic. Barcelona, en tot cas, prova d'acompanyar-los construint el relat a la sinopsi de l'espectacle. [Kórps]  juga també amb l'homofonia de la paraula anglesa corpse, que vol dir cadàver, cos inert.

Trivial