L'oreneta

Teatre

informació obra


Autoria:
Guillem Clua
Direcció:
Josep Maria Mestres
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Dafnis Balduz
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudantia de direcció:
Carol Ibarz
Sinopsi:

La senyora Amèlia, una professora de cant, rep a casa seva un home jove que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar al memorial de la seva mare morta recentment. Ben aviat descobrim que la cançó triada, “L'Oreneta”, té un significat especial per als dos personatges, que aniran desgranant detalls del seu passat, marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l'any anterior.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'oreneta

02/03/2022

Matemàtica sentimental

per Manuel Pérez i Muñoz

L’expectació era molt alta. Fa cinc anys arrencava a volar a Londres un elogiat text del dramaturg barceloní més internacional. La versió en català s’ha fet esperar, però ha valgut la pena, perquè acaba d’arribar a l’escenari de La Villarroel amb els engranatges ben rodats i les millors peces possibles. Mecànica argumental, enginyeria del drama que funciona amb la precisió d’un rellotge construït amb artesania i intuïció. A Guillem Clua li sobra ofici, i en aquesta peça es torna a posar de manifest la seva formidable capacitat per modelar estructures preciosistes al servei d’històries amb valors (...)

(...) El director, Josep Maria Mestres, repeteix al comandament després d’haver dirigit la versió madrilenya amb la mateixa Carmen Maura, que actualment passeja el text per París. Així, des de la subtilitat i la invalidació de l’histrionisme, la posada en escena brilla en detalls engegantits per la proximitat de l’escenari a dues bandes. Repeteix també Dafnis Balduz en un paper que no té res de secundari i que a més sembla fet a mida de la seva capacitat per transmetre tendresa. Emma Vilarasau, per la seva banda, l’encerta en la dimensió continguda del seu personatge, frenant qualsevol impuls de lluïment innecessari. Seva és la tensió que s’acumula fins a provocar en el públic la llàgrima tan hàbilment buscada.

LLEGEIX CRÍTICA SENCERA A 'EL PERIÓDICO'