Tres parets absolutament blanques, lluents, tancades.
Ell apareix estripant un tros de la paret, com un nen neix del ventre de la
paret blanca. Ell (Blai MateuTrias),
vesteix un conjunt d´ americana i pantalons negre que s´ aniran emblanquint en
cada contacte amb la paret tenyida de cerussa (pols de carbonat de plom). Ella
apareixerà també estripant la paret blanca en una sorprenent posició a mitja
altura i a un metre llarg del terra. Ella (Camille
Decourtye), també va de negre, brusa i falda i peus descalços. Un corb
negre (Gus) amb un toc blanc al pit
de blanc, els acompaña de forma intermitent. Negre sota Blanc, negre que es va
tenyint de blanc i blanc llençol obert a l´artista que es va tacant de línees i
dibuixos en negre (escriure és l´art de
pintar negre sobre blanc). Ell un antiheroi, tímid, ingenu, insegur. Ella
decidida, per moments geniuda, aparentment forta, però igualment insegura. Voluntat
de comunicar-se i a l´ hora dificultat per trobar la forma, les vies, els
camins, en tot un seguit d´ estats d´ ànim.
L´ absurd com a vehicle de la realitat emocional.
Uns artistes-creadors
genials i polivalents
El mim, la dansa, el teatre corporal, el clown, les
acrobàcies, la música i els sons exteriors, la música interior que apareix en
forma de crit, de so articulat, d´ària operística), el vol del corb, els
silencis i les arts plàstiques (un micròfon transformat en pinzell sonor), tot
un conjunt de tècniques que els dos únics protagonistes humans dominen a la
perfecció i saben entreteixir en un tot absolutament fascinant i màgic que
atrapa a l´espectador des de el primer minut.
Es nota així mateix el toc de diversos col.laboradors
habituals de la parella protagonista, els coreògrafs María Muñiz i Pep Ramis-Mal
Pelo, la dramaturga Barbara
Métais-Chastanier, l´ escenografia de Lluc
Castells, el vestuari de Cèline
Sathal i la música i el so de Fanny
Thollot.
Homenatges a un gran
pallasso i al cinema mut
I en mig de tot i sense que es perdi mai la màgia, un
seguit d´ homenatges que es llegeixen entre línees. En Blai Mateu amb el seu propi joc amb el
micròfon i els cables, ret homenatge a un dels genials moments escènics del seu
pare Tortell Poltrona (Jaume Mateu). A l´escèna en que queden atrapats dalt de
l´ escenari, l´ espectador no pot menys que recordar a Harold Lloyd penjant del
rellotge al cim d´un gratacel, a la pel.lícula L´home mosca.
Impressionant el cant líric emocional de Catherine
Decourtye, un domini de veu que va des de la passió lírica d´una soprano fins
el crit trencat que sobrecoll. Clavat et deixa al seient l´impressionant i
poètic final en el que ballen, giren i es mouen per tot l´ escenari desafiant
el risc fets una impecable torre humana, la Camille damunt en Blai i sobre el
seu cap el corb Gus.
Una companyia capdavantera
en el camp de la creació
Baró d´Evel ha creat un estil
personalíssim, propi i inimitable, d´una continua creativitat i un indiscutible
alè poètic i màgic. Cal estar atents per aconseguir amb temps les entrades en
cadascuna de les seves actuacions a Barcelona, sempre de curta durada i a
teatre ple...Nascuda l´any 2000, i establerta al sud de França, ha estrenat
onze espectacles. Là, és la primera part d´un díptic que es completarà amb La
Falaise, espectacle que té previst el seu estrena el 2019.
No deixeu de consultar la seva personal web, https://barodevel.com
text: ferranbaile@gmail.com
