Là. Baró d'Evel.

informació obra



Autor:
Blaï Mateu Trias
Intèrprets:
Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, L'ocell Gus
Escenografia:
Lluc Castells
So:
Fanny Thollo
Il·luminació:
Adèle Grépinet
Vestuari:
Céline Sathal
Direcció:
Alain Francoeur
Composició musical:
David Simard
Sinopsi:

Ja passava a Bèsties, que es va poder veure per última vegada al Mercat de les Flors fa uns mesos i que, amb cavall i algunes aus a la pista, va ser la darrera creació de la companyia abans d’aquest conjunt de dues peces. Ara, la companyia francocatalana integrada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias (fill, per cert, del conegut pallasso Tortell Poltrona) porta als escenaris barcelonins , primera part del díptic escènic Là, sur la falaise, que si es compleixen les previsions es podrà veure l'any 2019. Totes dues peces, concebudes com a vasos comunicants, parteixen d’un mateix impuls d’explorar les oposicions (entre el negre i el blanc, entre l’equilibri i el desequilibri...) i també les moltes cares del treball amb animals. Ho veureu a , una peça per a dos humans, un micro, un ocell anomenat Gus i dos colors: els mateixos blanc i negre de les plomes de l’au. Decourtye i Mateu exploren aquí els conceptes d’equilibri i desequilibri, mentre intenten trobar els límits de la veu humana, del ritme i de la llum. Sobre ells, lliure per l'escenari, l'au representarà el món de les creences i supersticions, però també la llibertat i la lleugeresa. Tot passa en un escenari d'una claror immaculada que, a poc a poc, s’anirà transformant en una exploració de la dualitat, que és un dels signes d'identitat de la peça.

Potser, com diuen els mateixos creadors,  funciona com un pròleg de la futura La falaise, la segona peça que veurem l'any vinent i que està protagonitzada per vuit intèrprets, els mateixos dos colors (el blanc i el negre) que la lliguen a  i uns col·laboradors molt animals, entre els quals un cavall i algunes aus.

Com és habitual, Baró d’evel torna a col·laborar en aquesta ocasió amb Maria Muñoz i Pep Ramis, integrants de la companyia de dansa Mal Pelo, però també amb l'autora i dramaturga Barbara Métais-Chastanier.

Finalista a Noves tendències dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Là. Baró d'Evel.

24/10/2018

Fascinant Poesía Escenica

per Ferran Baile


Tres parets absolutament blanques, lluents, tancades. Ell apareix estripant un tros de la paret, com un nen neix del ventre de la paret blanca. Ell (Blai MateuTrias), vesteix un conjunt d´ americana i pantalons negre que s´ aniran emblanquint en cada contacte amb la paret tenyida de cerussa (pols de carbonat de plom). Ella apareixerà també estripant la paret blanca en una sorprenent posició a mitja altura i a un metre llarg del terra. Ella (Camille Decourtye), també va de negre, brusa i falda i peus descalços. Un corb negre (Gus) amb un toc blanc al pit de blanc, els acompaña de forma intermitent. Negre sota Blanc, negre que es va tenyint de blanc i blanc llençol obert a l´artista que es va tacant de línees i dibuixos en negre (escriure és l´art de pintar negre sobre blanc). Ell un antiheroi, tímid, ingenu, insegur. Ella decidida, per moments geniuda, aparentment forta, però igualment insegura. Voluntat de comunicar-se i a l´ hora dificultat per trobar la forma, les vies, els camins, en tot un seguit  d´ estats d´ ànim. L´ absurd com a vehicle de la realitat emocional.

Uns artistes-creadors genials i polivalents

El mim, la dansa, el teatre corporal, el clown, les acrobàcies, la música i els sons exteriors, la música interior que apareix en forma de crit, de so articulat, d´ària operística), el vol del corb, els silencis i les arts plàstiques (un micròfon transformat en pinzell sonor), tot un conjunt de tècniques que els dos únics protagonistes humans dominen a la perfecció i saben entreteixir en un tot absolutament fascinant i màgic que atrapa a l´espectador des de el primer minut.

Es nota així mateix el toc de diversos col.laboradors habituals de la parella protagonista, els coreògrafs María Muñiz i Pep Ramis-Mal Pelo, la dramaturga Barbara Métais-Chastanier, l´ escenografia de Lluc Castells, el vestuari de Cèline Sathal i la música i el so de Fanny Thollot.

Homenatges a un gran pallasso i al cinema mut

I en mig de tot i sense que es perdi mai la màgia, un seguit d´ homenatges que es llegeixen entre línees.  En Blai Mateu amb el seu propi joc amb el micròfon i els cables, ret homenatge a un dels genials moments escènics del seu pare Tortell Poltrona (Jaume Mateu). A l´escèna en que queden atrapats dalt de l´ escenari, l´ espectador no pot menys que recordar a Harold Lloyd penjant del rellotge al cim d´un gratacel, a la pel.lícula L´home mosca.

Impressionant el cant líric emocional de Catherine Decourtye, un domini de veu que va des de la passió lírica d´una soprano fins el crit trencat que sobrecoll. Clavat et deixa al seient l´impressionant i poètic final en el que ballen, giren i es mouen per tot l´ escenari desafiant el risc fets una impecable torre humana, la Camille damunt en Blai i sobre el seu cap el corb Gus.

Una companyia capdavantera en el camp de la creació

Baró d´Evel ha creat un estil personalíssim, propi i inimitable, d´una continua creativitat i un indiscutible alè poètic i màgic. Cal estar atents per aconseguir amb temps les entrades en cadascuna de les seves actuacions a Barcelona, sempre de curta durada i a teatre ple...Nascuda l´any 2000, i establerta al sud de França, ha estrenat onze espectacles. , és la primera part d´un díptic que es completarà amb La Falaise, espectacle que té previst el seu estrena el 2019.

No deixeu de consultar la seva personal web, https://barodevel.com


text: ferranbaile@gmail.com