La bella i la bèstia

informació obra



Coreografia:
Thierri Malandain
Direcció:
Thierri Malandain
Vestuari:
Jorge Gallardo, Verónique Murat
Il·luminació:
Francis Mannaert
Direcció Musical:
Ainars Rubikis
Text:
Giuseppe Giacosa, Luigi Illica
Sinopsi:

El coreògraf francès Thierry Malandain, portarà per primera vegada a Catalunya la seva particular lectura del conte de Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve (1740), popularitzat per la versió abreviada de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (1756), després de triomfar en diferents escenaris europeus. Malandain ha captivat al públic i a la crítica amb aquest espectacle que reuneix una posada en escena d’aparent senzillesa, i amb música en directe sobre la base de la partitura de Txaikovski a càrrec de l’Orquesta Sinfónica de Euskadi. Una original proposta amb un alt grau de simbolisme que compte amb un vestuari que combina classicisme i avantguarda, moviments virtuosos i de gran delicadesa al servei d’una coreografia suggerent. Arriba al festival una proposta de dansa capaç de transportar a l’espectador al món dels contes, de la fantasia, de la imaginació, un espai on tot és possible i on l’amor pot sorgir entre una jove i bella noia i una bèstia aparentment ferotge i animal. Tots els ingredients estan a punt per servir una nit de conte al Festival Castell de Peralada.

Crítica: La bella i la bèstia

29/07/2017

L'amor combat als dimonis

per Montse Otzet

El conte de La Bella i la Bèstia ha tingut molts nuvis. Autors de diversos àmbits artístics han sentit la necessitat d’oferir la seva particular versió de la narració que va escriure l’any 1757, Jeanne-Marie Leprince de Beaumont de la història original de Gabrielle-Suzanne de Villeneuve.

Mentre Walt Disney produïa en 1991 la famosíssima pel·lícula de dibuixos animats, tres anys més tard s’estrenava a Broadway el conte en versió de comèdia musical, gènera aquest que ha envaït els escenaris d’arreu del món.

El mite ha alimentat moltes històries com la de King Kong i ha seduït a notables coreògrafs com John Cranko i Peter Darrell que van fer les seves creacions pel Sadler’s Wells Theatre Ballet (1949) i el Scottish Theatre Ballet (1969), respectivament.  

El francès Thierry Malandain, també s’ha sentit atret per la història i inspirant-se en la icònica pel·lícula de Jean Cocteau, La Belle et la Bête, estrenada l’any 1946, ofereix un muntatge escènic que recull el simbolisme de la narració que convida a valorar més la bondat de l’anima que la bellesa, alhora que posa l’accent en la dualitat de l’esser: meitat home meitat animal; bell i lleig al mateix temps.

 El coreògraf utilitza els elements de què disposa la part creadora de la Bestia per donar varietat i plasticitat coreogràfica a l’espectacle.  La rosa, símbol de l’amor i bellesa; la clau, com mitja per accedir a la realització plena; el cavall, com vitalitat i reflex del pas del temps; el mirall, el camí a l’altre mon i a la il·lusió de les vanitats, i el guant, que significa la mà de l’artista creador.  Amb tots aquests conceptes i continuant posant la mirada en Cocteau i en els dimonis interiors reflectits en la dualitat de la Bèstia,  Malandian crea un espectacle amb segell propi on té molt a dir la part musical, tot a càrrec de partitures de Tchaikovski, melodies simfòniques que encaixen molt bé amb la part coreogràfica establint-se una comunicació estreta i molt emocional entre aquestes dues arts. La batuta d’Ainars Rubikis i la bona execució musical a càrrec de l’Euskadiko Orkestra Sinfonikoa té molt a veure en aquesta comunió artística.

A través d’un ventall de formes coreogràfiques a base de passos a dos, solos, trios i escenes corals, el llenguatge neoclàssic de Malandian avança de forma àgil en la majoria de parts narratives. Malgrat que alguns fragments de transició agafen un ritme massa pla, les escenes de grup, a càrrec de més de vint ballarins assoleixen un impacte fascinant.

El nivell dels ballarins de la companyia és notable, d’ entre els quals destacant Claire Lonchampt i Daniel Vizcayo en els rols principals. També és digne de subratllar el disseny de l’escenografia i vestuari, obra de Jorge Gallardo, així com el que ha realitzat Francis Mannaert en l’apartat d’il·luminació i el vestuari, respectivament.