La cabra o Qui és Sylvia?

Teatre

informació obra


Adaptació:
Josep Maria Pou
Direcció:
Iván Morales
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Jordi Martínez, Rogr Vilà
Autoria:
Edward Albee
Escenografia:
Marc Salicrú
Vestuari:
Nidia Tusal
So:
Clara Aguilar
Caracterització:
Anna Rosillo
Assesoria de moviment:
David Climent
Ajudantia de direcció:
Marc Cartanyà
Sinopsi:

Martin acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura, i a més té l'encàrrec culminant de la seva carrera, la creació d'una ciutat sencera al bell mig del desert. A més a més, gaudeix d'una vida envejable, al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i empàtica, i el seu fill Billy, un jove sensible que mira els seus pares amb una admiració inqüestionable. Són una família nord-americana perfecta, d'esquerres, harmoniosa i triomfadora.

Però des de fa uns mesos Martin guarda un secret que el tortura i que només s'atrevirà a confessar al seu vell amic Ross, un famós periodista amb qui té una amistat indestructible de més de 50 anys de complicitats.

La confessió de Martin obrirà una porta bestial, generant una crisi a les seves vides que mai haurien pogut imaginar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La cabra o Qui és Sylvia?

20/03/2021

La fórmula del bon teatre

per Marc Sabater

De la suma d'un bon text, uns bons actors i un director generós difícilment en pot sortir una mala (o mediocre) proposta teatral. És una fórmula molt òbvia, certament, però no per això és tant habitual a les taules com seria d'esperar. En el cas de La cabra o Qui és Sylvia?, que s'ha estrenat a La Villarroel, la suma es compleix a la perfecció i, per tant, el resultat és de manual.

L'obra del dramaturg nord-americà Edward Albee --ja coneguda dels espectadors catalans per la versió que se'n va estrenar l'any 2005 al Teatre Romea amb Josep M. Pou (traductor del text) i Marta Angelat-- explora a través de la comèdia els límits de la tolerància en què ens movem com a societat i, d'aquesta forma, posa de relleu la doble moral imperant i la màscara que vestim. Tot plegat a partir del tour de force escènic entre Martin i Stevie, una power couple el millor moment vital de la qual s'ensorra per un secret sorprenent, impensable i impredictible. 

La clau de volta del muntatge està en la generositat del director. Iván Morales vol que el text llueixi en tot el seu esplendor i sap que perquè això passi cal cedir tot el protagonisme al bon fer dels actors, en en el benentès té els millors intèrprets per bastir les rèpliques d'Albee i aconseguir que aquesta comèdia d'aire inofensiu però amb una càrrega de fons demolidora remogui les consciències dels espectadors i els enfronti a les seves pròpies incongruències. Morales també imprimeix ritme al conjunt i aposta pel brutalisme a l'hora d'escenificar el terratrèmol de magnitud irreversible que explica la peça d'Albee. 

Jordi Bosch i Emma Vilarasau responen al repte amb la solvència esperada. Bosch va ficant-se en el personatge a mesura que avança la trama i, després d'uns primers compassos tremolosos, acaba bastint amb encert un rol d'extrema complexitat dramatúrgica. Vilarasau surt a escena al cent per cent, resolutiva i coherent. I tampoc es queden curts ni Jordi Martínez ni Roger Vilà, que va agafant forma a mesura que el text li permet. 

Damunt d'una obra d'estructura convencional (plantejament, nus i desenllaç perfectament acotats) i argument aburgesat, la posta en escena busca fugir del realisme imperant a nivell formal amb una il·luminació i un espai sonor (imponent feina, en aquest darrer aspecte, de Clara Aguilar) orientats a subratllar el text i, amb ell, la feina dels intèrprets. Aquesta opció no realista, però, s'entrebanca en una escenografia d'aires espacials que no suma en el conjunt.