La desaparició de Wendy

Teatre

informació obra


Interpretació musical:
Carles Pedragosa
Intèrprets:
Xavier Ripoll, Joan Anguera, Armand Villén, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Josep Sobrevals, Nies Jaume
Producció:
Sala Beckett
Companyia:
Cia. Thomas Noone Dance, Tràfec Teatre
Sinopsi:

La desaparició de Wendy (1973) és un homenatge de l'autor al món del teatre i un recorregut pels contes i els mites de la infantesa des d’una mirada perversa i divertida alhora.

A través d’una història de teatre dins del teatre que barreja els mites de Peter Pan i la Ventafocs, La desaparició de Wendy se centra en la figura d’un nen que decideix no créixer, malgrat totes les pressions que rebrà perquè deixi de fer el ximple i esdevingui, finalment, un home.

Una obra sobre la necessitat de la imaginació a la vida per recordar-nos que els somnis ens ajuden a ser feliços.

Crítica: La desaparició de Wendy

14/01/2017

Tot un homenatge al teatre més nostrat!

per Iolanda G. Madariaga

Dins l’extensa producció de Josep Maria Benet i Jornet, La desaparició de Wendy (1974) és una peça estranya; estranya perquè s’allunya del to polític que marca les primeres produccions de l’autor y del realisme que presideix bona part de tota la seva obra. Una peça estranya per la llibertat amb la que barreja les pròpies vivències i els contes infantils de tots els temps per fer-ne una mena de relat surrealista en el que acaben apareixent moltes de les icones que solcaran de forma transversal la seva obra. Per això és possible que sigui una peça clau per copsar tota l’obra d’un autor que sempre ha estat molt a prop dels escenaris i s’ha guanyat, com pocs, l’afecte dels “teatreros”. En “La desaparició...”, Benet i Jornet mostra la seva gran passió pel món del Teatre (en majúscules): per la seva capacitat d’explicar-nos i emocionar-nos des d’un petit teatrí o bé des del cercle màgic d’on neixen els grans relats. Aquesta deu ser la segona posada en escena professional de l’obra des d’un llunyà 1985 al teatre Villarroel. Oriol Broggi ha sabut farcir la peça de diferents referents teatrals tan casolans com universals i d’un univers sonor propi que va des de músiques de La Patum o balls de Festa Major a cuplets com El Vestit d’en Pasqual. D’aquesta manera, la versió d’ara de La desaparició de Wendy, pren les dimensions d’un gran homenatge a totes les formes de representació teatral que habiten el nostre imaginari, des dels contes a la vora  del foc a les formes més festives i populars, passant pel circ i Els Pastorets i també, i per què no, per les Revistes del Paral·lel. Una gran forma d’inaugurar la nova Sala Beckett.  


Trivial