'El teu país et necessita. El teu país necessita voluntaris per vigilar que no patim l'incendi dels incendis'
Aquest és el punt de partida de "La distància entre el llamp i el tro". Una campanya orquestrada pel govern per atraure herois capaços de vetllar literalment per la col·lectivitat: voluntaris repartits de tres en tres en refugis vigia per tots els boscos del territori per mirar de salvar-nos. Cabanes de vigilància finançades per la Unió. Blanca, Ferran i Celi, els protagonistes de la història, s'han fet voluntaris. Hauran de prendre la decisió més dura de les seves vides en la distància que hi ha entre el llamp i el tro. Per motius ben diferents. I hi hauran de conviure, vulguin o no. Tots tres. En seran capaços? No són herois. Si fins ara no han pogut portar enlloc les seves vides... sabran vigilar les de tots nosaltres?
Jumon Erra i Elena Fortuny signen conjuntament la direcció i la dramatúrgia del que serà el segon projecte com a companyia de La Danesa, amb el què volen qüestionar la capacitat de l'individu per prendre decisions que el transcendeixin. Què som capaços de fer en pro del bé comú? "La distància entre el llamp i el tro" és una cançó, una balada rock puntejada d'humor que mira de trobar la resposta.
En un paisatge desolat i desolador es troben tres personatges, són voluntaris a les ordres d’una organització governamental. La seva missió és la de vigilar qualsevol traça d’incendi en mig d’un no res ja devastat pel foc. A l’espera de qualsevol indici que anunci la “Gran Tempesta”, els tres personatges aniran desvetllant les profundes raons que els han empès a abandonar la seva vida anterior i lliurar-se a una lluita l’objectiu de la qual és tan poc clar com l’organització –“Unió”- que traça les directrius i dona les ordres. Jumon Erra ens situa en una mena d’antesala apocalíptica, uns passos previs a la distòpia de Mad Max. Però, malgrat el clima o gràcies a la tensió que d’aquest es desprèn, les petites històries dels tres personatges i les relacions que entre ells s’estableixen cobren una excepcional dimensió. La seva “heroïcitat” respecte els seus conciutadans amaga una fugida de les pròpies misèries que aniran apareixent en diferents flaixbacs. El lliurament a “la causa” vindrà a ser una mena de necessitat redemptora.
La companyia La Danesa, en el seu segon espectacle com a tal, trepitja un terreny àrid i difícil que ens fa transitable pel sentit de l’humor, irònic fins al sarcasme, amb que teixeixen les relacions entre els personatges. Hi juga també a favor la codirecció de l’actriu Elena Fortuny i el propi autor. La senzillesa escenogràfica i la mesurada il·luminació contribueixen a enaltir el més remarcable de l’espectacle: la brillant interpretació de Jordi Brunet, Eva Cartañà, Elena Fortuny i Nesa Vidaurràzaga.