La dona del 600

informació obra



Direcció:
Pere Riera
Autor:
Pere Riera
Intèrprets:
Àngels Gonyalons , Mercè Sampietro, Jordi Banacolocha, Rosa Vila, Pep Planas
Sinopsi:

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i dels greixos. Viu sol, i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li du un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.


Crítica: La dona del 600

31/10/2019

Sanadora memòria

per Francesc Massip

Jo també em vaig encetar amb un 600 en la tracció rodada automobilística, com la dona de la nova peça de Pere Riera, intensa, evocadora i tendra. Un ordit d'humil drama familiar teixit amb l'adequada proporció d'humor, conflicte i fondària emotiva, amb expressives retrospeccions que permeten reviure la protagonista "absent", exquisida Mercè Sampietro, que ha deixat un bon forat al bell mig de la casa, buit que ara ocuparà una rèplica exacta del seu dolç confit, el 600 que li va permetre la llibertat, la confiança en sí mateixa i la felicitat. Jordi Banacolocha afaiçona amb propietat el vidu manetes, artífex de la reproducció del cotxe a la sala d'estar que ha astorat les filles: Àngels Gonyalons i Rosa Vila encarnen dos caràcters oposats que tracten de retrobar-se més enllà dels retrets. Interpretacions que, junt amb Pep Planas, condueixen amb bon ritme i precisa pulsió aquesta comèdia aparentment lleugera, però poblada de diàlegs vius i propers. Merescut homenatge a l'utilitari per excel·lència de tota una generació i a la capacitat familiar de metabolitzar el dolor i d'enfrontar-se a l'adversitat solidàriament.