Un Alex Rigola alquimista destil.la l´essència d´un clàssic fins extreure el seu ADN i llavors teixeix un nou text en el que la vida i els desitjos i frustracions dels actors i actrius que son dalt l´escenari es confonen amb els personatges centrals de l´obra de Txèkhov. Ficció i realitat s´entrellacen sense mostrar clarament on son els seus límits en estimulant treball de funambulisme dramatúrgic.
L´angoixa vital reflectida en el text de Txèkhov, la viuen també els intèrprets en les seves vides personals. La por a la vellesa, la insatisfacció de l´amor no correspost, la solitud no desitjada, l´incapacitat de comunicar-se entre ells...Les misèries humanes afloren, amb la vida actual, com en el text escrit fa més de 120 anys.
La fascinació per la virginitat d´un eser encara pur, l´amargor per la joventut perduda, l´egoisme d´aconseguir satisfer les pròpies necessitats sense pensar en el dany que es pot fer a altres....
Alex Rigola ja va treballar en aquesta direcció a Ivanov, estrena da al Teatre Lliure el 2017, va ser la primera aproximació a un text de Txèkhov.
“Faig teatre per compartir els meus dubtes i les meves pors amb els demés”, confessa un tímid Alex Rigola escrivint a un ordinador (el text apareix a la pantalla que serveix de ajut en diverses escenes), al ser interrogat pels actors.
Un espectacle en forma de taller, un work in progress, que exigeix als actors un esforç afegit en aquest desdoblament i en aquest despullament personal i creuament de retrets entre actors i director, i entre ells mateixos.
La primera versió d´aquest muntatge va ser assajada just abans de la pandèmia i estava interpretada per Pau Miró, Mònica López i Nao Albert, en els papers que ara interpreten el propi Alex Rigola, Chantal Aimée i Eudald Font.
Un gran creador en continua evolució.
Alex Rigola (Barcleona, 1969), és un dels grans directors i dramaturgs actual. Son més de 25 muntatges els que avalen una més que brillant trajectòria, que ha creuat fronteres amb nombroses representacions de les seves versions arreu. Va ser director artístic del Teatre Lliure del 2003 al 2011. Director de la Secció de Teatre de la Biennale di Venezia del 2010 al 23016. Co-director de los Teatros del Canal a Madrid la temporada 2017-18 i Fundador del Heartsbreak Hotel Performing Arts Company. Entre els seus darrers treballs destaquen: 2666 de Roberto Bolaño (2007), Gata sobre Teulada de zinc calenta de Tennessee Williams (2010), Marits i Mullers, de Woody Allen (La Villarroel, 2013), i El Público, de Federico García Lorca (TNC, 2015-2016) i Ivanov (Teatre Lliure, 2017, primera aproximació al món de Txèkhov) i 23 F, anatomía d´un instant (2020).
Més informació, www.alexrigola.com
Un notable repartiment
Chantal Aimée és una actriu amb una llarga i fructífera trajectòria. Ha participat en molts dels muntatges d´Alex Rigola i l´hem vist darrerament a Jerusalem (2019) i L´emperatriu del Paral.lel (TNC, 2020)
Melissa Fernández Salvatierra, va estudiar al Col.legi de Teatre, va estar treballant dins l´elenc del Hotel Krueger al Parc d´Atraccions del Tibidabo, va formar part de la Companyia La Sargantana i del ja desaparegut Teatre de la Vilella (2017-18) i darrerament va donar el salt definitiu a l´interpretar a la jove actriu d´Eva contra Eva, dirigida per Silvia Munt, donant la rèplica a Ana Belén, al muntatge que es va poder veure a Madrid i en gira (2020).
Roser Vilajosana, va estudiar al Col.legi de Teatre. Va debutar sent nena al Macbeth de Calixto Bieito. L´hem pogut veure darrerament a Andrea Pixelada (Sala Beckett, 2019), Escoria (Nave 73, 2018), Sueño de una noche de verano (2016-2017, dirigida per Iván Morales)
L´actor figuerenc Xavi Sáez contràriament al que confessa a l´obra, no és un actor frustrat ni amb un currículum pobre. Va formar part de La Cubana del 1998 al 2000, va està en la companyia de Marta Carrasco en el seu stage al TNC amb l´espectacle J´arrive, ha fet doblatge i els seus darrers treballs han estat, La calavera de Connemara (2017-18, estrena a Barcelona a La Villarroel), Desayuna conmigo d´Ivan Morales al Teatro de la Abadía de Madrid i en gira (2019) i 23 F, anatomía d´un instant d´Alex Rigola (2020).
L´Eudald Font, nascut el 1990. Va estudiar a l´Escola de Nancy Tuñón. El seu darrer treball va ser 23 F, anatomía d´un instant, d´Alex Rigola. Ha substituit a l´actor Nao Albert, que va fer la gira. A l´obra es refereix a ell i l´anécdota viscuda amb el Mario Gas de fet la va viure en Nao Albert.
Muntatges clàssics de La Gavina
El 1959, ens consta un primer estrena a Barcelona, al desaparegut Teatro Windsor, dirigida per Alberto González Vergel i protagonitzada per Amparo Soler Leal.
El 1979, a la sala gran dels Teatres de l´Institut (on ara està la sala del Centre Francesca Bonnemaison), tenim record d´un notable muntatge dirigit per Hermann Bonnin.
El 1997, Josep Maria Flotats, va dirigir la versió en català, amb Núria Espert, Josep María Pou, Ariadna Gil i Anna María Barbany, al repartiment.
El 2014 es va poder veure a Temporada Alta, una creativa i extraordinària versió del director lituà Oskaras Korsunovas. La companya de Recomana, Iolanda Madariaga va tenir ocasió de veure-la a Madrid, veure crítica.
El 2015, el director Boris Rotenstein en va fer una interessant versió al Teatre Akadèmia.
La Gavina al Cinema
El 1968, Sidney Lumet, en va dirigir una versió amb Vanessa Redgrave, James Mason i Simone Signoret encapçalant el repartiment.
El 2018, Michael Mayer, ha fet una nova versió, protagonitzada per Annette Bening. Es pot aconseguir en DVD.
Text: ferranbaile@gmail.com
