La Gran Duquessa de Gerolstein

informació obra



Companyia:
Bratislava
Traducció:
Cia Bratislava
Adaptació:
Cia Bratislava
Autor:
Jacques Offenbach, Llibret d’ Henri Meilhac i Ludovic Halévy
Direcció:
Víctor Álvaro
Direcció Musical:
Ferran Martínez Palou
Coreografia:
Jordi Ribot Thunnissen
Intèrprets:
Anna Arena, Laura Pau, Mónica Portillo, Albert Ruiz
Escenografia:
Cia Bratislava
Vestuari:
Cia Bratislava
Il·luminació:
Sergi Coch
So:
Sergi Coch
Producció:
Associació artdevellut
Sinopsi:

La companyia Bratislava presenta la seva primera obra: La Gran Duquessa de Gerolstein. Una opéra bouffe en tres actes. Una opereta d’ Offenbach inèdita en català, traduïda i adaptada tant en dramatúrgia com en cançons per la mateixa companyia. Amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès d’ Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

La història és una crítica satírica al militarisme irreflexiu i a la parafernàlia militar. La seva protagonista és una jove i dèspota Duquessa, la qual fa la guerra pel simple fet de distreure’s i que fa anar de corcoll a tothom sota les seves voluntats.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de musical.

Crítica: La Gran Duquessa de Gerolstein

21/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Francesc Massip

Hilarant òpera bufa d’Offenbach, per primer cop en català, tot un encert d’aquesta jove companyia eixida de les aules de l’Institut del Teatre: només quatre intèrprets fan tots els papers de l’auca amb ràpids canvis de postissos i induments. L’espectacle es desenvolupa en un espai central que el públic envolta pels quatre cantons, i amb música en directe que interpreten els mateixos actuants sota la direcció de Ferran Martínez, que els acompanya amb l’acordió i el piano. En un transvestisme recargolant, les tres intèrprets fan els papers masculins (el general sever, el príncep nyicris i el soldat ras atractiu i desafiant, que no s’encongeix davant de ningú), mentre que l’únic noi fa de duquessa enamoradissa i avorridota que ordena la guerra per distreure’s. Una peça profundament antimilitarista i antibèl·lica, molt ben engiponada, ben cantada, amb un ritme àgil i interpretacions fresques i convincents, especialment en mans d’Anna Arena, d’una desimboltura espaterrant.