La llista. Quim Bigas

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
Raquel Tomàs, Quim Bigas
Coreografia:
Quim Bigas
Sinopsi:

La llista és un treball contextual i escènic on es recita una llista de petites i grans coses. Una llista com a manera de generar un territori compartit i ple de potències. En aquest context, el cos desencadena una llista de possibilitats que es relacionen amb com compartim i com ens identifiquem i com donem valor al nostre entorn. D’aquesta manera, La llista és una forma de trobar-nos dins un univers individual i alhora comú, un espai que possibilita l’afecte, el fet sensible, la capacitat de tocar-nos i d’estar en una atenció col·lectiva. La llista és un recital acumulatiu en el temps, una enumeració de paraules i moviments, una situació amb el potencial de la trobada i tot el que això implica: l’imprevist, el present, les individualitats, la comunitat, les tensions i atraccions entre l’espai personal i l’espai social.

Finalista a la categoria d'arts de carrer dels Premis de la Crítica 2018

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La llista. Quim Bigas

09/09/2019

Despertament amatents

per Núria Cañamares

Qui hagi vist Quim Bigas a ‘Molar’ (l’espectacle revelació) segur que no es voldrà perdre ‘La llista’. Ni tampoc el projecte que la seguirà. 2 de 2 és garantia. Bigas desprèn una màgia que fidelitza, una poètica a cavall del més íntim i quotidià i l’exploració sense afanys grandiloqüents que porten l’espectador a viure una experiència de gran intensitat. Des del “jo” i la dansa contemporània és capaç d’arribar a les masses i també als racons més personals, obrint-se sense reserves per mostrar la importància de ser un mateix i parar atenció a les coses més petites. I tan cabdals.

A ‘La llista’ comparteix a raig un seguit d’accions, situacions, sentiments, pensaments, records i referències en un espai públic que canvia cada vegada, ja que el qui i l’on mai seran els mateixos. A FiraTàrrega l’escenari escollit per aquesta especial trobada ha estat l’encantadora plaça Mossèn Lluís de La Figuerosa (un poble agregat a Tàrrega des del 1969), una placeta on s’accedeix per carrers estrets i laberíntics envoltada de cases a pedra vista amb balcons i porticons de fusta de totes les mides i d’on sobresurt el campanar.

Quan el públic arriba, les cadires estan disposades “a l’atzar” esperant qui les ocupi. Així, els assistents no només es veuen les cares (i alguns clatells), també tenen el privilegi de tenir Bigas a menys d’un pam. El senten, el respiren, hi empatitzen. I, potser, hi intercanviaran un gest, una paraula, una mirada. El coreògraf i ballarí no para quiet i fa riure i somriure (qui sap si també plorar) amb un moviment amatent al present i a la relació amb els altres i l’espai. Està i fa estar despert, que és l’única manera d’estar.

No està sol. Compta amb companys de viatge, alguns dels quals canvien en cada localització ja que, com tota llista –viva i activa–, s’adapta segons la necessitat.

Sensibilitat, veritat i participació per experimentar una altra manera de veure les coses.